La majoria de la gent, supose, tenim records emotius on les partides familiars, de jocs de cartes i altres, omplien les vesprades sense escola d’entreteniment compartit. També a la facultat, amb els amics, sovint les classes esdevenen vesprades perdudes (o aprofitades) al bar en qüestió, i els riures substitueixen als silencis i als pensaments que volen sense prestar atenció a les lliçons de vida que ens perdem... Sempre he fet trampes, ara ho puc dir. El meu avi també feia trampes fins i tot al parxís i, crec fermament, que hi ha jocs que exigeixen que algú faja trampes per a que es tornen entretinguts. Perquè si no la partida seria un complet avorriment. I dic “fer trampes” no amb la finalitat d’intentar guanyar, sinó per la simple diversió de fer-les, per l’aventura. Sovint les meves trampes són previsibles, els atacs de riure incontrolats em delaten, però fins i tot quan et pillen és un moment tan... divertit! No sé si els qui pateixen aquests comportaments que podríem dir infantils, meus, s’ho passaran tan bé... de fet, conec a molts que s’enfaden; però s’enfaden de veritat com si el fet de fer trampes fora motiu de pecat capital! Però... no veieu que els tramposos només estem per divertir? Ho fem per vosaltres, pel joc! Si no es poguera fer trampes no seria un joc, seria la vida mateixa, en estat pur. I als jocs, tot està permès.
15 comentaris:
Jo sóc d'aquests que cites al final, de tal manera que no jugaria a res amb tu, potser només a 'la vida mateixa', que és on dius que no se'n poden fer. A mi m'agrada jugar i detesto les trampes. Tampoc no m'agrada qui no es pren seriosament el joc. Suposo que sóc molt competitiu. Però sé perdre, eh? De fet se'm dóna molt bé perdre.
Ja, ja ho sé, suposo que tu tampoc jugaries a res amb mi.
Ets d'aquests?!! jajaj... Espere no haver-te ofés Xexu, amb tot el respecte del món eh!!! Jo crec que si, els qui detesteu les trampes als jocs sou molt competitius... Però jo sí que jugaria amb tu Xexu!! Clar que si, només que intentaria que no em pillares fent trampes, jijiji...
Jo ni sóc dels uns ni dels altres.
Així de primeres no en faig mai, ara bé, uan jugo amb algú d'aquells que estan obsessionats A NO PERDRE MAI, llavors és quan "faig alguna coseta extra" per veure si guanyo (només pel fet que s'acostumin a saber perdre!)
Los que odian las trampas no son competitivos. Únicamente quieren jugar y divertirse. Esto último lo estropean quienes se creen graciosos haciendo trampas. La trampa no tiene gracia y, al final, lo único que consiguen es que quien quiere divertirse con un juego se mosquee y estropee el rato a quienes han decidido pasarlo bien con sus amigos. Es una deslealtad y algo, ciertamente, poco educativo. Hay un dicho a este respecto: 'El que hace trampas jugando, al infierno se va caminando'. Además, 'en la mesa y en el juego se conoce al caballero'.
Mireia, fas bé, aquesta gentola que sempre vol guanyar es mereixen que els fagen trampes, jajaja!!!
Goyo! jo me'n vaig a l'infern que allà s'ho passen millor...
Pese a todo, Ada... No puedo evitar sonreir cada vez que te pillo haciendo trampas.
Jo també sóc del tipus Mireia, jugar tranquil però si s'obsessionen, alguna que altre "trampeta". Veig que tota la gent divertida ens trobarem a l'infern :D
Goyo:-)Gràcies!
Alye, per ara som més que els que no fan trampes... jejeej, quina festa més gran que anem a fer allà baix!
Tan fàcil d'enganyar penses que sóc?
Ai, no sé Xexu, potser ets difícil d'enganyar... però es que jo faig moltes trampes, i de toootes les que faig, segur que alguna et cole! I això dóna un gustet! hihihi...
Ada!! Jo no sé fer trampes...No me ixen i sóc massa bona...Però es de veres que quan les feia el papà en el monopoli era una partida de cul!! xD Molt bona entrada guapa ;)
jo t'ensenyaré a fer-les! jajaja!!
Encaixaries molt bé a “Crim i Càstig” de Dostoyevski, (extracte):
“¿Qué placer se puede experimentar en hacer fullerías?
‑¡Ah!¿Hacía usted trampas en el juego?
‑Sí. Éramos un grupo de personas distinguidas que matábamos así el tiempo. Pertenecíamos a la mejor sociedad. Había entre nosotros poetas y capitalistas. ¿Ha observado usted que aquí, en Rusia, abundan los fulleros entre las personas de buen tono?”
^_^
Jajaaj! quin gran extracte LaMevaPer!!! Tinc aquest llibre pendent de llegir (si, ja sé que és fonamental que ho faja!), i ara, després de llegir el fragment que em cites, encara tinc més ganes... Moltíssimes gràcies!
:-)
Que jo m'emprenyo, eh! No pots buscar gustet en altres coses que no siguin fer trampa? No sé, alguna cosa que puguem compartir i que no ens tirem els plats pel cap...
Publica un comentari a l'entrada