Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 20 de juny del 2010

Llum

Ella és bruna i atractiva. De mirada intensa, fosca, profunda i amb molta força... Et parla i et fa mirar-li fixament els ulls, que t'hipnotitzen i no et deixen apartar la mirada... T'atrapen.
La seva energia no li cap al cos, la desborda, no sap com canalitzar-la i moltes vegades no la utilitza amb saviesa, i es desequilibra. És jove, viva, més viva que cap altra persona que pugues conèixer, i molt intel.ligent, tant que de vegades no se'n adona de les seves possibilitats i dubta (com els savis), i no es creu a ella mateixa, que té tanta llum de vida.
Tot just ara comença a fer-se dona, a comprovar que la vida és dura, i és injusta, però no l'entèn, ella és rebel i té foc a la sang,  a les paraules, als gestos...
Vol moltes coses, però en el fons no sap què és allò que vol, a part de viure i ser lliure.
Té l'ànima forta, però encara no ho sap, i té por.
M'estima, m'estima moltíssim, i jo a ella més encara, perquè és part de mi, i no estic parlant de la sang; aquesta unió és més forta que l'ànima, és de pur sentiment, és indestructible i no coneix ni la distància de l'espai ni del temps, ni la més dura, la dels sentiments, perquè des que va nèixer, em vaig sentir unida a ella per sempre... Ella, tan petita, tan innocent, tan pura, tan bonica... Saps què?      
El teu nom et defineix.

12 comentaris:

La Meva Perdició ha dit...

Veus? La catosfera es sàvia. El teu relat equilibra el meu. La llum i la foscor tornen a quedar empatades.
Una abraçada. I felicitats pel relat. ^_^

Garbí24 ha dit...

Vincles de per vida!!!!!! que tinguis molta llum

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies per la llum!

És una bonica història!

joanfer ha dit...

Aquesta xiqueta enlluerna per sí mateixa pel que expliques; com el teu escrit, ple de veritables i bons sentiments. Estic segur que es sentirà molt orgullosa d'ell... i de tu també... ;)
Petons!

montse ha dit...

M'agrada aquesta mirada feta des del cor i plena de sentiment.

Salut!

Irianesh ha dit...

Ada, que sapigues que no he pogut evitar plorar al llegir açò... Moltes gràcies per eixos sentiments tan bonics i per mostrar-me amb les teues paraules, amb el teu recolzament,i simplement amb la teva existència eixa llum quan la perd, que saps que és a sovint... I que tu me la mostres desinteressadament saps per què? Perquè tú sí que tens eixa "llum"...Només gràcies...
M'encanta el dibuix Ada i saps que recorde quan el vaig fer? I recorde encara eixa exposició de Miró... No sé quants anys tindría però m'ha encantat recordar-ho, i saber que encara guardes aquells dibuixos que et feia... Simplement Gràcies per existir... (Mirar la dedica-cançó del xat ;)

Ada ha dit...

La Meva Perdició, no ho havia pensat i tens tota la raó! ;-)Gràcies!

Gràcies Garbi24, la veritat és que espere tindre llum per a tota la vida!

Carme, ella sí que és bonica! Gràcies.

I gràcies també a Joanfer i a Montse!

Llum, el dibuix el tenia guardat a un sobre amb la teva lletra, escrita l'adreça d'andorra, i dintre dos cromos del Rey León! Qué bonica!! M'alegre que t'agrade!

Grocdefoc ha dit...

Hola, Ada, Primer de tot, gràcies per passar pel meu bloc; no saps com agraeixo aquestes puntuals visites. Pel que fa al teu bloc (suposo que abans erets adamusic.blogspot.com, oi?) M'agrada molt aquest disseny i també la manera que t'expresses. Aquesta “Llum” em recorda molt a algú que fa molts anys vaig conèixer. I certament, la “llum“ d'aquestes persones, no s'apaga mai. A reveure !

Ada ha dit...

Hola Grocdefoc! Exacte, jo sóc l'abans anomenada "adamusic", aquest era un nom provissional i el vaig canviar fa poc. Gràcies pel teu comentari, i m'alegra haver-te recordat a algú en aquesta descripció, encara que m¡'he quedat curta! Fins aviat!

Bertha ha dit...

Ada m'a agradat el teu relat i estic segura que tu tens llum pròpia, tu petó.

Alyebard ha dit...

Hi ha vincles que no els pot trencar res ni ningú, afortunada!

Ada ha dit...

Gràcies Bertha i Alyebard! Sou uns solets!