Era una vesprada qualsevol, una d'aquelles d'estiu en les que no hi havia res a fer i les hores se'ns passaven lentament mentre féiem passetjades pels voltants. Portàvem temps maquinant una aventura de les nostres, una d'aquelles que només es poden realitzar si tens la sort de comptar amb un grup de gent que et segueix i que creu en les teves bogeries. Aleshores vam decidir que aquell seria el moment perfecte pel nostre pla. Un amic del grup vivia a una casa molt antiga, i la gent deia que allà havien viscut dues senyores que havien mort de velles, mentre es gronxaven a una "mecedora"... Després havia llogat la casa la família del nostre amic. Així que vam decidir portar un ràdio-cassette amb gravadora per comprovar si hi havia alguna mena de psicofonies per la casa. Una part del grup vam possar el "rec" a l'aparell i férem temps esperant a un bar que hi havia en front de la casa. Però de sobte, una que va arribar tard es va dirigir a la casa pensant-se que estàvem allí encara i va fer sonar el timbre. Nosaltres vam sortir corrents del bar amb el pensament de que se'ns havia espatllat l'experiment. Però quina va ser la nostra sorpresa quan vam escoltar la gravació... El timbre de la casa ni tan sols es va sentir! Escoltarem gemecs de dues dones majors, plorant, que dèien: "Ahhh, ahhh..." i sospiraven dolorosament, mentre el so d'una cadira que es mou i es balanceja les acompanyava. Una semblant a aquesta:
8 comentaris:
I com no, jo havia de caure sí o sí..........Però serà possible el "susto" que m'has fotut??????? Com t'agafi un dia veuràs tu... jajajajajaj**
Molt bo, per cert! ;)
Petons
Ostras que esglai m'he donat, jolines.
El relat de fantasmes força interessant, de veritat. (Dona per allargar-lo més ^_^)
Ara el F*+^`K, de vídeo te'l podies estalviar, uf, quin ensurt . Jo badant, pensant, no entenc res, si no es veu cap fantasma, i pam !
Penso que portes 3 d 3, si aquesta era la teva intenció, simpàtica! ^_^. Unes quantes ”canas” més al cap.
Apa! nena, com m'has espantat, ja es veu que tots havíem de caure sí o sí!
El conte m'agrada molt, malgrat l'espant!
ADA...Això de la psicofonia en un pis, dels gemecs i del timbre.. em sona de algo...M'equivoque?? ... I damunt també he caigut en el video!! jajajaj Molt bo ;) GUAPA!! Quan vuigues fem na psicofonia en la muntanya a vore que passa...
jajajajajja!!!! que em pixo!!
`Si, la història és completament real... excepte algunes "llicències poètiques" que m'he agafat perquè si, però ha passat!! No t'equivoques Irian, ;-)) i, per cert, tu també tens moltes d'aquestes per contar, a que si!
jajaja... Doncs jo ahir, a l'hora de la migdiada, vaig despertar a tot el veinat!!
Sort que tenia els altaveus i la porta del despatx tancada, que si no em foten fora de la feina! Coi de nena dolenta :-)
Ainsss... se m'ha oblidat posar a dalt del tot que els altaveus han d'estar a un volum ben alt per a poder apreciar el sorollet que fa la mecedora... que no se sent quasi... jajajaj!!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada