Són quasi les tres de la nit.
Ens acabem de conèixer fa una estona a un lloc miserable i amb poca llum.
M'has convidat a una copa i ara jo et convide al meu apartament.
Hem parlat de la vida superficialment, simulant personalitats que no són les nostres.
No calen explicacions, sabem per on anem tots dos.
Pot ser una aventura. O pot ser que no passe res.
Ara ens mirem sense saber per on començar.
Millor prenem una altra.
Copa amb gel.
- Engegue la música?
- No, no cal. Algú està tocant el piano al pis del costat. Sona bé, és tranquil...
Les notes ens acaronen.
Formen una melodia seductora.
Ens mirem.
Passen uns minuts estàtics.
Estem a punt de trencar la màgia.
I la trenquem conversant.
Tontegem, fem bromes i em dius que sóc atractiva.
Encenc una cigarreta i mire el fum.
Faig cercles voladors.
Fem bromes i riguem. Però de què?
No sabem.
Ara arriba el moment,
puc sentir-ho a l'estòmac,
a la pell.
Apague el foc.
I t'apropes...
Cita
"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."
Randy Paush
diumenge, 25 d’octubre del 2009
One for my baby
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Uauuuu.....
Històries viscudes.... en recordo alguna de similar...
Buffff.....
Va acabar be la festa???
Espero que sí!!!!
;-D
Pinta bien la velada... creo... Bonita canción
Jeejej, en la meva imaginació la festa va acabar molt bé... però en la realitat sempre dic o faig alguna cosa que no toca i acabe cagant-la, jejej... així és la vida, qué anem a fer! Un beset Eli!
Si, Geno, la canción me encanta. Me gusta mucho la versión de Diana Krall. Un beso!
Tinc dos premi per a tu, pasate a recojerlos quan vulguis?
Bonita melodía para dejar volar la imaginación... trasladarme a un bar con una iluminación tenúe... humo.. mesas de billar... un trago... y poner caras ... olores.. voces a esa historia que cuentas...
Gracias por este momento.. ;-)))
Uhhh qué sensual!!M'encanta Ada, has reflexat perfectament eixa classe de situacions :)
M'agrada allò de: encenc una cigarreta i mire el fum... Queda especial... ;)
P.D. 5 euros!! xD
Bertha moltes gràcies! M'encanta el premi francés! jeje... els penjaré prompte.
Pekas, gracias a ti por molestarte en leerlo!! (pero creo que no había mesas de billar... ;-))
Tu sí que ets especial, Irianesh, tu sí que saps com omplir un espai buit: vas des d'un piano a un clarinet, i des d'unes dents de vampir fins a un Elixir d'amor...
Qué bonica!! :)
És que s'ha de provar tot!! Incluso la molleja eh Ada?? jajaja
Puaggg! encara tinc mal de panxa des del diumenge...
jajaja, així és fictici? Osti casi m'havies convençut fins que he vist els comentaris.
De totes formes m'ha agradat molt l'escrit, i llegit al ritme de la música és genial. Ets bona tu, eh?
Doncs aquesta aventura en especial... crec que no l'he viscuda, en el món de la realitat almenys, o tenia unes petites variacions... no em surten mai els cercles voladors de fum quan intente fer-me la xula i faig el ridícul, jajaj!! I tampoc cap veí toca el piano... i .. val si jopeta, me l'he inventat un poquet!!
M'encanta jazz i aquesta cantant(a?) especialment. I no puc escriure bé aquesta llengua bonica:) Petonets!
Publica un comentari a l'entrada