
Cita
"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."
Randy Paush
dimarts, 23 de desembre del 2008
Nadala de protesta

dilluns, 22 de desembre del 2008
El poder de la música
Playing For Change: Song Around the World Stand By Me from Concord Music Group on Vimeo.
Aquest és tot un clàssic per internet, diuen que Matt un dia va decidir deixar el seu treball i fer un viatge per Asia, on un amic el va gravar ballant i internet l'ha fet famós... Ara una empresa de xicles li paga per viatjar pel món ballant... és com un conte de fades! on s'ha de signar per unir-se?
dissabte, 13 de desembre del 2008
M'esperes?
dilluns, 8 de desembre del 2008
La próxima persona...

diumenge, 9 de novembre del 2008
Joan Salvat-Papasseit, "i el seu esguard"
sóc presoner

diumenge, 19 d’octubre del 2008
Neoromanticisme cibernètic

dilluns, 13 d’octubre del 2008
Efectos secundarios
Termina con estas instrucciones para cumplir 30 años que creo son muy útiles:
Guión y Dirección: Issa López
Música: Jermaine Stegall
Fotografía: Carlos Aguilera
Reparto: Marina de Tavira, Alejandra Gollás, Arturo Barba, Pedro Izquierdo
Productora: Warner Bros. Pictures
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Onades
diumenge, 21 de setembre del 2008
Ella Fitzgerald (25 d'abril 1917-15 de juny 1996)
You do something to me
Something that simply mystifies me
Tell me, why should it be,
You have the power to hypnotize me?
Let me live 'neath your spell
Do do that voodoo that you do so well
For you do something to me
That nobody else could do.
Let's do it!
diumenge, 14 de setembre del 2008
Frases Cèlebres de cine
Tan si són frases dites en un context humorístic com dramàtic, moltes vegades el diàleg és el que provoca que ens agrade l’acció o que la pel.lícula ens resulte lenta i mortificant.
Actualment podem trobar moltes obres on el diàleg esdevé la part fonamental, i resulta molt original perquè està treballat, és un diàleg pensat. És clar que aquí tot és relatiu i el que més influeix alhora de promocionar a la gran pantalla un film, és el gust del consumidor .
Però no es pot negar la força de les paraules dels grans clàssics… Qui no pensa de seguida en la intensitat del moment de “…y juro que jamás volveré a pasar hambre!”, o de les frases finals, tals com “Louis, éste es el comienzo de una gran amistad” o la famosa “nadie es perfecto”.
I no tan coneguts: "Tiene usted un maravilloso sentido del humor. Desearía tener sentido del humor, pero nunca puedo pensar en algo divertido que decir hasta que todo el mundo se ha ido a casa". (Carole Lombard en “Al servicio de las damas”).
Ja no és simplement la frase, sinó el context en el qual apareix, que la converteix en genialitat. Pensant en frases que m’agraden molt, podria citar una (de tantes) de Hitchcock , quan la protagonista (Grace Kelly) descobreix que la seva confident i “ama de llaves” estava envenenant-la per arrebatar-li el marit i li explica: “qué clase de amor éste que es capaz de hacer tanto daño? Nosotros siempre hemos rechazado ese tipo de amor, eso no es amor!...” (Aquesta l’escric de memòria, no trobe la cita exacta).
O una altra que m’encanta encara que resulta frívola, però encantadora: “Los hombres como tú me han convertido en lo que soy, Si me amaras de verdad, comprenderías las dificultades por las que he tenido que pasar en vez de utilizarlas contra mí,... no, no. No digas nada más.” De Marilyn Monroe en Los Caballeros las Prefieren Rubias. A més del context, és clar, també és l’actor o l’actriu del moment qui les fa especials, qui ompli la pantalla amb imatges i paraules.
Hi ha frases molt tendres, per exemple una de Benigni en La vida es bella: "Me olvidaba decirte que, que tengo unas ganas de hacerte el amor que no te puedes imaginar, pero esto no se lo diré a nadie, sobre todo a ti. Deberían torturarme para obligarme a decirlo. Que quiero hacer el amor contigo, no una vez sólo, sino cientos de veces, pero a ti no te lo diré nunca, solo si me volviera loco te diría que haría el amor contigo aquí, delante de tu casa, toda la vida".
En trovem d’altres on a vegades veiem reflexats pensaments nostres i en escoltar-los ens commouen: "La mayoría de personas cuando tienen una aventura o una relación larga y rompen, la olvidan, pasan a otra cosa y la olvidan como si nada hubiera pasado. Yo jamás olvido a alguien con quien he compartido algo, porque cada persona tiene sus cualidades propias, no se puede reemplazar a nadie, lo que se pierde, se pierde. Cada vez que acabo una relación me afecta muchísimo, jamás me recupero del todo, por eso pongo mucho cuidado en las relaciones porque me duelen demasiado, aunque sea el royo de una noche...no suelo tenerlos porque echaría de menos las cualidades propias de esa persona, me fijo en los pequeños detalles". Julie Delpy (Antes del atardecer)
N’hi ha que ens fan gràcia: "Tenía mujer, pero me plantó, aunque no puedas creerlo. Dijo que yo era infantil y que nunca maduraría. Y yo tenía un buen argumento, podía haberla machacado, pero levanté la mano y no me dio la palabra". Woody Allen (Scoop)
O també que dónen por! ("Abogado?... abogadooo!!, ¿estás allí? abogadoo!!. Sal ratita quiero verte la colita!". Robert de Niro en El Cabo del miedo)
Però… les profundes i idealistes són les que més m’agraden:
"Fui a los bosques porque quería vivir a conciencia, quería vivir a fondo y extraer todo el meollo a la vida, y dejar a un lado todo lo que no fuese vida, para no descubrir en el momento de mi muerte, que no había vivido". Robin Williams en El Club de los Poetas Muertos.
"Empieza el juego, quien no haya llegado ya no juega. Se precisan 1000 puntos. El primer clasificado ganará un carro blindado nuevo. Menuda suerte. Cada día leeremos la clasificación por ese altavoz de allí, al último clasificado le colgaremos un cartel que dirá: Asno. Aquí en la espalda. Nosotros estamos en el equipo de los súper malos que gritan sin cesar, quien tenga miedo pierde puntos. En tres casos se pierden todos los puntos: los pierden, uno, los que empiezan a llorar, dos, los que quieren ver a su mamá, tres, los que tienen hambre y piden la merienda. ¡Nada de eso! Es muy fácil perder puntos, porque hay hambre. Yo mismo ayer perdí 40 puntos porque no pude aguantar y pedí un panecillo de mermelada. De albaricoque. Y el de fresa. Y nada de chucherías porque nosotros nos os vamos a dar, nos las comemos todas nosotros. Yo ayer me comí 20. Me duele la barriga. Pero estaban buenas. Os lo aseguro. Perdonad que me vaya enseguida pero estamos jugando al escondite y si no me tocara parar".Roberto Benigni
divendres, 22 d’agost del 2008
Un joc de paraules

Fa temps, vaig passar per un museu on hi havia una exposició temporal de dibuixos de Roy Lichtenstein i altres com Warhool sobre el pop art. Em vaig adonar de que hi havia moltes paraules, o més bé eren una espècie d’ onomatopeies, que els autors utilitzaven per a escenificar diferents sons o situcacions. Aquest és un recurs molt utilitzat al món del còmic, com tots sabeu, però vaig trobar una gran varietat. Així que, agafant el quadern i llàpis que sempre porte a mà, em vaig posar a fer un recull d’aquelles paraules que em semblaven curioses.
En acabar de llegir aquestes paraules, podeu escollir la que més us agrade, i acte seguit deixar un comentari amb el seu possible significat o bé descriure un context on podria haver aparegut aquesta paraula. Per suposat que pot ser inventat, s’admeteixen mentides. Després podriem fer un sorteig de la paraula amb aquell significat més original.
Ací va el llistat de paraulades:
THWACK
THUNG
RATAT
VAROOM
PLING
BEEOW
BUDDA
POW
BWEE
VIIP
BRRRP
SPLANNG
WHAAAM
SRREE
THWING
KPOW
WHOOMP
WHUMP
BLAMBAM
TZING
VROOJH
POR POR
dimecres, 13 d’agost del 2008
Als llenguatges perduts

divendres, 8 d’agost del 2008
PALE italià
Durant aquest estiu, he tingut la sort de poder participar en un curset per a mestres, el PALE, el qual consisteix, en línies generals, en l'aprofondiment de l'aprenentatge d'una llengua.
I la pàgina 34, la que ens agrada a nosaltres, Bea ;-)
dijous, 7 d’agost del 2008
dimecres, 16 de juliol del 2008
"Todos tenemos una visión"
Una de las vasijas tenía varias grietas, mientras que la otra era perfecta y conservaba todo el agua al final del largo camino a pie, desde el arroyo hasta la casa de su patrón. Pero cuando llegaba, la vasija rota sólo tenía la mitad del agua.
Durante años esto fue así diariamente. Desde luego, la vasija perfecta estaba muy orgullosa de sus logros, pues se sabía perfecta para lo que fue creada.
Pero la vasija agrietada estaba muy avergonzada de su propia imperfección y se sentía miserable porque sólo podía hacer la mitad de todo lo que se suponía que era su obligación.
Después de dos años, la tinaja quebrada le habló al aguador, diciéndole así:
“Estoy avergonzada y me quiero disculpar contigo, porque debido a mis grietas sólo puedes entregar la mitad de mi carga y sólo obtienes la mitad del valor que deberías recibir.”
El aguador dijo compasivamente: “Cuando regresemos a la casa quiero que te fijes en las bellísimas flores que crecen a lo largo del camino.”
Así lo hizo la tinaja. Y, en efecto, vio muchísimas flores hermosas a lo largo del camino, pero de todos modos se sentía apenada porque al final sólo quedaba dentro de sí la mitad del agua que debía llevar.
El aguador le dijo entonces: “¿Te diste cuenta de que las flores sólo crecen en tu lado del camino? Sembré semillas de flores a lo largo del camino por donde vas, y todos los días las has regado y durante dos años yo he podido recoger esas flores para decorar el altar de Dios. Si no fueras exactamente como eres, con todo y tus defectos, no hubiera sido posible crear esta belleza.”

dissabte, 5 de juliol del 2008
Israel II: més fotos
Meravelloses vistes de Jerusalem i de la cúpula daurada:




Una altra cosa que em va impactar molt va ser el museu de l'Holocaust a Jerusalem, on es guarda tot tipus de material sobre aquell horror causat pels nazis. Pense que deuria ser obligatòria l'assistència a aquest lloc per a tot el món, per tal d'evitar que alguna cosa semblant puga tornar a passar. Durant tot el dia, ininterrumpidament, hi ha càmeres per totes les sales on van apareixent relats de les vivències de víctimes que van sobreviure... i no s'acaben. Molt trist. Però per això mateix, no es pot obviar aquest fet. Tenim l'obligació moral de recordar.



divendres, 4 de juliol del 2008
Pagliacci, de Leoncavallo
Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga e rider vuole qua,
e se Arlecchin t'invola Colombina,
ridi, Pagliaccio, e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto;
in una smorfia il singhiozzo e il dolore...
Ridi, Pagliaccio, sul taro amore infranto!
Ridi del duol
che t'avvelena il cor!
Vistes la casaca y te enharinas la cara.
La gente paga y quiere reírse aquí
y, si Arlequín te levanta a Colombina,
¡ríe, Payaso, y todos aplaudirán!
Cambias en chanzas el dolor y llanto;
en burlas los sollozos...
¡Ríe, Payaso, de tu amor destrozado!
¡Ríe del dolor
que envenena tu corazón !
Ufff! sospir
dimecres, 2 de juliol del 2008
Viatge a Israel, any 2005



Vistes de la platja de Tel Aviv







Es poden visitar fortaleses templàries, en molt bon estat:
Memorial de San Pere a Galilea. Ací es trobava la casa de San Pere:

Una prova de l'existència del "Arca de la Alianza":







La història d'aquesta ciutat és impressionant. Allà per l'any 70 d.C. va arribar a Massada un grup de jueus expulsats de Jerusalem per Tito, cercant protecció. Dos anys més tard, Luci Flavio Silva, el governador romà de Judea, acudiria a la fortalesa amb un exércit de 15000 soldats. Fa construir una rampa gegant i set mesos després es fa evident la futura victòria dels romans. Davant aquest fet i, abans de ser presos com a prisioners o esclaus pels romans, els habitants de Massada decideixen donar-se mort. Però, com que el suicidi era prohibit per les lleis del Judaisme, s'organitzen de la següent manera: els homens mataren a les seves famílies i després nomenaren a deu d'ells per a assassinar a la resta de guerrers. Finalment, entre aquestos deu, escolleixen per sorteig a un nou, que va acabar amb la vida dels altres i després inciendià el poblat. Encara es conserven les plantilles de les pedres que van ser utilitzades com a papeletes per fer el sorteig, amb els noms dels deu guerrers.