Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dijous, 20 d’agost del 2015

La cagada del manso

El mes d'Agost és temps de festes a molts pobles i algunes de les activitats que es realitzen són realment curioses. Per causes explicables, no vaig poder assistir a una en concret que em va cridar l'atenció, però afortunadament, vaig enviar a un informant per a que m'expliqués com havia anat l'event i fotografiara alguna curiositat. Aquest és l'informe que em va enviar:

El diumenge 16 d'agost, a les 21:00, segons el programa de Festes d'agost 2015, estava anunciat l’acte festiu: Cagà del manso al cantó del forn Pa i dolços.
Vaig anar amb la càmera sobre les 21:30 pensant que seria massa tard. Però no hi havia ningú (ja sabeu, puntualitat festera). Me’n vaig tornar a casa pensant tornar més tard, no ho vaig fer.
Al dia següent vaig passar per allí i no quedava vestigi de res.
L’any anterior, davant de la llar dels jubilats si que estava la pintura en l’asfalt de les quadricules, però com han re-asfaltat,...
Al no poder enviar-vos un reportatge gràfic he tirat ma d’Internet i ací ho teniu:





En definitiva, "la cagà del manso" (que és com realment es diu), consisteix en dividir un recint acotat amb casselles, on s'espera a que aquest animalet cague. Els festers venen paperetes corresponents a cada cassella, a un preu aproximat de 5 euros. A qui li toque la cagada a la seva cassella guanya un premi, que sol ser econòmic o un regal tipus cistella de menjar. És una rifa on la sort és la pura sort natural! Podríem dir que hem trobat la millor explicació de l'atzar per l'atzar. On caiga, ha caigut.
Clar, la finalitat d'aquesta pràctica, que sobre tot es suposa que és la de divertir-se, queda un poc relegada a les ganes que tinga el manso o no. I la gent es queda observant i esperant, desitjant que la cagada, "la cagà", caiga en la seva cassella... Potser la cagà del manso és inmediata o potser s'ha d'esperar hores. Qui sap? Així és la vida, ningú sap on anirà a parar la següent cagà de manso...

11 comentaris:

david alvarez puig ha dit...

Una qüestió de perspectiva genial: com convertir una cosa dolenta (veure o xafar una cagada de bou), en altra positiva, ja que et dona una alegria a la butxaca o a l'estòmac. Ja se sap el secrec: perspectiva, ganes i acció transformadora.

Sergi ha dit...

Un costum una mica escatològic, però tot i que els animalistes suposo que hi estarien en contra igualment, almenys a la bèstia no se la veu patir de cap manera.

M. Roser ha dit...

Trobo que és una festa curiosa i divertida, a més d'innocent...Aquí no pateix ningú, perquè la cagà , és una cosa ben natural, tot i que amb tanta gent mirant-lo, potser li vindrà estrenyiment...

Sergi ha dit...

Hi ha tradicions que semblen haver estat ideades en un vespre-nit ben carregadet de whiskies. O fins i tot altres substàncies que es fumen.

De tota manera, com diu el XeXu, és menys psicòpata gaudir veient un bou cagar que veient com el torturen. Encara que hi hagi una variable ludòpata.

Ada ha dit...

Ahir les meves fonts em van informar d'una altra variant que empitjora la realitat... Doncs sí que pateix el bou, perquè ahir em vaig enterar de que en els últims temps els donen unes pastilles per a que tinga... diarrea!?! Així la gent no ha d'esperar hores o no donar el premi... I, a més a més, considere que sí que és una mena d'humiliació cap a l'animal, perquè és un acte on va molta gent i estan tots pendents del que fa o no. Si fos un humà seria humiliant, però com ens considerem superiors als animals, pensem que podem fer amb ells els que ens vinga de gust...

Elfreelang ha dit...

realment és ben curiós això d'esperar que el manso cagui ....sempre que no li facin res de mal en fi.... hi ha coses pitjors i d'on ve la diguem-ne tradició d'aquest mena de festa?

Glo.Bos.blog ha dit...

No coneixia aquesta tradició. És ben escatològica, però en hi ha altres de pitjors, malgrat la diarrea.

Anònim ha dit...

i llavors no tortureu l'animal lentament fins a la mort? Pffff quin poble més avorrit...

Roselles ha dit...

Abans de llegir el teu comentari ja m'ho pensava que li devien donar quelcom per fer "la cagà", o que algú d'amagatotis li dones algun beuratge. A mi el que em surt de dins és pensar perquè no poden deixar els pobres animals en pau.

M'has donat una idea: proposaria una variant de "La lotería" de la Shirley Jackson, en la que a algú del poble li toqués cada any fer "la cagà", amb la prèvia ingestió de laxants inclosa.

Roselles ha dit...

Abans de llegir el teu comentari ja m'ho pensava que li devien donar quelcom per fer "la cagà", o que algú d'amagatotis li dones algun beuratge. A mi el que em surt de dins és pensar perquè no poden deixar els pobres animals en pau.
M'has donat una idea: proposaria una variant de "La lotería" de la Shirley Jackson, en la que a algú del poble li toqués cada any fer "la cagà", amb la prèvia ingestió de laxants inclosa.

Ada ha dit...

Doncs si, per què no? Segur que la gent s'escandalitzaria si aquesta pràctica es fera amb persones i no amb animals... Seria un horror de loteria, com el de Shirley Jackson... no fa gens de gràcia, no...