Diuen que les ciències són exactes, però constantment trobem teories que, segons les proves que es van afegint, canvien. Així, al llarg de la història de la humanitat, sovint hem canviat d'opinió d'una teoria que semblava certa a altra que en aquell moment ens ha semblat més vertadera. Com sabem si ens quedarem així o seguirem canviant d'opinió? Aleshores no podem afirmar que siguen tan exactes...
 | |
| Classificació actual dels nostres avantpassats |
El què si està considerat com a veritat (per ara), és que fa d'uns 2'5 a 4 milions d'anys (la diferència és gran però es parla d'aquest marge, no s'especifica més, però és que són molts anys!), vivia a l'Àfrica un antepassat nostre que es deia Australopitec, i això ho sabem perquè es van trobar els restes de Lucy, així la van anomenar. - És un dels avantatges que tenen els descobridors, que poden posar el nom de cada troballa al seu gust, bé siga una cançó, un cantant o el nom de la seva mascota... - . Després d'aparèixer algunes espècies més, fa 1'8 milions d'anys ens trobem amb l'Homo ergaster (com podeu veure, estic resumint de milions a milions com si passaren ràpid) que ja és considerada la primera espècie del gènere Homo, és a dir que poden elaborar ferramentes de pedra, però aquest es va trobar per l'Àfrica, mentre que l'Homo erectus (que va viure fa entre 1'7 milions d'anys i 300.000 anys) es troba a l'est d'Asia. Resumint més, poden haver passat vàries coses: o bé l'homo ergaster va viatjar a Asia i allí va anar evolucionant cap a l'erectus, o bé són dues espècies diferents amb un avantpassat comú. I a partir d'aquí tot són teories confrontades i diverses opinions que poden ser vertaderes o no. Finalment, hi ha una mena d'acord generalitzat que diu que H. ergaster és l'avantpassat de l'home actual via Homo Antecessor, l'home d'Atapuerca, que és a qui he anat a visitar aquestes pasqües, el "Miguelón", i que va ser descobert l'any 1994, fa quatre dies! Aquest seria l'avantpassat comú de l'Home de Neanderthal (que no sé si sabeu que en la nostra genètica portem entre un 1 i un 4% d'home de Neanderthal) i l'home actual (Homo Sapiens), que no sé si sabeu que comparteix un 96% dels gens del ximpanzé!
Em fascina veure com van canviant les teories segons les noves troballes, com teníem primer una idea simplista de la evolució que després hem anat desenvolupant i com cada vegada que apareix una espècie nova, es torna a canviar l'esquema...
 |
| Abans el nostre peu s'assemblava molt a la nostra mà. |
10 comentaris:
Jo no sóc gens entesa en qüestions d'evolució, i només vaig a dir una opinió gens fonamentafa: estic segura que encara no està descobert tot i que s'hauran de rectificar les coses moltes vegades més.
Però veure els processos decdescobriments i de raonaments que porten a unes conclusions, ho trobo interessant. Encara que després s'hagin de camviar.
Encara a dia d'avui n'hi ha alguns que tenen mans que semblen peus!
Sí, és fascinant l'evolució, i és clar que la ciència no és exacta, hem d'anar construint el passat a mesura que trobem noves proves. No hi ha llibres que ens expliquin com va anar la cosa realment, així que només es pot especular fins que trobem proves fefaents que ajuden a tapar el forat. A saber quantes coses més descobrirem, i mai estarem segurs que tenim el puzzle complet. Encara queden moltes baules de la cadena de l'evolució per descobrir!
Com a mínim la ciència té la avantatge que no té cap problema en rectificar a mesura que es troben noves proves.
El que diu el Pons és cert, la ciència utilitza el mètode científic que permet anar contrastant i refutant les teories a mesura que hi ha nous descobriments i avenços tecnològics.
No he estat a Atapuerca però he llegit força sobre la Sima de los Huesos i companyia i sobre els treballs d'Arsuaga... els trobo apassionants!
Per cert, suposo que ja ho sabeu, però el nom de Lucy ve de la cançó de moda de l'època, dels Beatles: Lucy in the Sky with Diamonds, tot un homenatge a l'àcid lisèrgic (LSD, les inicials de la cançó)... amb un xute de LSD ja es podien veure diamants al cel... i el que vulguis!
i ara hi ha molts que tenen les mans com peus.
De tot això encara no s'ha dit la última paraula.
Jo penso que potser algunes sí, però moltes no, perquè com dius tu les coses van canviant segons l'evolució de les coses...
Caram quantes petjades i deuen ser molt antigues, m'agradaria caminar per sobre seria com viatjar al passat.
Petonets.
Penso com la Carme, queden moltes sorpreses per descobrir que faran canviar altre cop les conclusions més fonamentades.
I qui sap si amb els anys i el us del mòbil aquest dit menut, el polze, acabi fent-se més llarg i més àgil. Qui ho sap!
Si, Ignasi, el nom de Lucy ve d'aquí, i la cançó m'agrada molt...
Roser, bé, aquestes petjades només eren una reproducció de com han anat evolucionant els nostres peus fins a l'home d'avui, no són antigues però es pot veure com ha anat canviant la forma dels dits, es troben al Parc Arqueològic d'Atapuerca.
Glo.Bos.blog, potser evolucione el nostre cap fent que tingam cada vegada més front, el cap allargat, el cos se'ns farà més alt i prim, i les mans... ufff qui sap! però el dit gros si, tot apunta a que es farà més llarg, agil i ... jo què sé... serem monstres com ho poden ser els avantpassats per a nosaltres!
també ha passat en el camp de la medicina i en tants altres sempre es troben noves coses es fan nous descobriment que ens fan repensar i canviar la nostra visió de les coses genial que les ciències avancin! ara bé exactes mai ho seran
Jo no diria que les ciències experimentals són exactes. Crec que això es refereix més que res a les matemàtiques o a una part d'elles.
Les ciències experimentals són un viatge a través del coneixement, l'exploració d'un món desconegut de dimensions infinites.
En general, el coneixement es construeix per acumulació i per refutació.
En el primer cas, es tracta d'anar afinant els coneixements que ja es tenen. Per exemple, pots mirar un mapa del s.XV i un Google maps. No és que el primer fos erroni, és que el segon és molt més complet. Però el segon tampoc és igual al territori, sempre podrà millorar-se.
En el segon cas, es tracta de corregir els errors. Això, que podria semblar un punt feble, és en realitat el punt fort de la ciència. Avança perquè és capaç de rectificar. Si s'ha descobert una nova illa, es posa al mapa. Si n'hi havia una dibuixada que no existeix, es treu.
Pel que fa a l'arqueologia, és com dir quina imatge hi ha en un puzzle de 2000 peces de les quals has trobat 6. Està clar que cada nova peça que trobis et farà replantejar el que creies que hi havia i al mateix temps, tindràs una idea molt més acurada del que hi ha.
Publica un comentari a l'entrada