Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 26 d’abril de 2015

Jeroglífics

Temple de Kom Ombo, dinastia ptolemàica, segle II a. c.

Diari de Camp del dia 26 d'Abril de l'any 1983

Després de mesos de treball en Pa-Sobek, a la casa d'aquest Deu amb cap de cocodril, creador del Nil, de la fertilitat i de la vida, semblava que no anàvem a trobar res més que mort, set i desolació. Estàvem a punt d'abandonar, ja no teníem forces, no quedava esperança. Els fons se'ns acabaven i els promotors estaven cansats d'apostar pel nostre equip, liderat per Jacques de Morgan, que encara no havia presentat cap indici que aportés valor al museu pendent d'inaguració.
Estava començant a oblidar quina era la meva feina en aquella regió desèrtica perquè abans de poder començar amb la interpretació d'un jeroglífic, havia d'esperar a que l'equip posara a punt les troballes i restaurara totes les pedres que havien estat erosionades. Aquest procés podia trigar mesos. I fins ara, només havíem trobat un fragment de mur amb inscripcions tan erosionades que es feien indescifrables.
Al final de la vesprada va arribar la gran sorpresa... Per fi! Després de mesos d'espera, em va arribar a les mans aquest fragment de jeroglífic on podia començar a buscar significats, històries o algun descobriment sobre la cultura egipcia.
Vaig passar tota la nit sense dormir, tancada a la meva tenda, revisant els meus apunts i ordenant les peces d'aquest galimaties que semblava formar part d'un joc de mots encreuats. 
En primer lloc, havia de descobrir quin era el sentit de la inscripció, perquè segons les meves anotacions, havia de començar a "llegir" en el sentit cap on miraven els dibuixos. Pel que semblava a simple vista, d'esquerra a dreta. Però no només havia de llegir, aquestes línies verticals em senyalaven que em trobava davant d'un enigma que havia de resoldre si volia conèixer el seu missatge.
Una altra evidència era la representació dels dos Deus, Sobek i el seu germà Horus, amb forma de falcó. Aquesta troballa suposava per sí mateixa una gran novetat: aquest podría ser l'únic temple doble trobat a l'Antic Egipte! Totes les excavacions deixaven entreveure que tot en aquest lloc era doble: dos pilons, dues entrades, dos patis, dues sales hipòstiles, dos santuaris... dos Deus! Aquesta era la raó de tot plegat, a un lloc adoraven al Deu Horus, i a l'altre a Sobek. Enmig havíem trobat nombroses parets buides per dintre, que podrien haver-se utilitzat com a amagatalls dels sacerdots que es feien passar per veus dels Deus...

http://egipto.com/museo/alphabet/name.html


9 comentaris:

david alvarez puig ha dit...

Apassionant el tema, m'imagine com se sentirien els antropòleg/arqueòlegs entrant per primera volta a la piràmide, caminant pels corredors, descobrint els jeroglífics...
Definitivament hi han experiències a les quals només ens hi podem apropar imaginant-nos-les.

joan gasull ha dit...

això de fer teatret ve de lluny es ....

M. Roser ha dit...

Espero que aquesta arqueòloga, arribi a treure l'entrellat d'aquest jeroglífic, que potser és un missatge ben quotidià...
Bon vespre.

Carme Rosanas ha dit...

Els sacerdots, enganyant al personal... I això ja ve d'antic...

Una bona història, Ada!

XeXu ha dit...

Dona, però ens has deixat amb el tema a mitges, no? Hauries de continuar amb el relat? Ha desxifrat bé el jeroglífic o no??

Joan fer ha dit...

Coincideixo amb en Xexu. La història demana més (val, i nosaltres també...). Aquesta antropòloga arribarà ben lluny. És llesta... ;)

Glo.Bos.blog ha dit...

I tant! Això demana una continuació.
Ja m'agraden els finals oberts però ens hem quedat a mitges!

ignasi ha dit...

Potser passaven d'un món al món alternatiu, com a Fringe... vés a saber!

Rafel ha dit...

emotiva expedició i ben bona la sorpresa dels passadissos per fer teatre.