Demane disculpes a tots aquells puristes que prefereixen llegir només en català, però de vegades quan tradueixes un text, no sé què passa que es perd alguna cosa... Per això pose el text de la mateixa manera com el vaig trobar, per casualitat, i així és com em va impactar.
"Nunca he sido capaz de averiguar exactamente en qué consiste el feminismo: sólo sé que la gente me llama feminista siempre que expreso sentimientos que me diferencian de un felpudo."
Rebecca West
A alguns els semblaran fortes aquestes paraules, però jo tinc la sensació de que em passa constantment. Encara hem d'estar atentes i atents a coses que passen, coses que es diuen, i que no hem de deixar passar com si no tinguéren importància. Jo pense estar alerta i saltar davant qualsevol injustícia i xorrada masclista que em trobe. I no m'importa que em diguen feminista, no crec que siga cap insult. I vosaltres, què penseu? Encara hem d'estar atents o exagere? No veieu coses? o potser tot és fruit del meu histerisme hormonal i de veure que tinc trenta i iiiii i encara no sóc mare i "se'm va a passar l'arrós"... Atenció, detall: no necessite ser mare per sentir-me realitzada. Estic bé així, i no sóc la única! Potser el problema és que molts que ho tenen tot (segons la societat considera que és el "tot") realment no són feliços perquè no s'aclaren en les seues vides. Jo al menys ho tinc tot clar, i això és un bon començament...
7 comentaris:
queda molta feina per fer, sens dubte serà una lluita llarga. Jo tot i estar a l'altre banda us ajudo a empènyer a vosaltres, teniu tota la raó del món.
No se'm passaria pel cap aventurar motius pel teu feminisme, però tal com t'he dit a la resposta al comentari que m'has deixat (encara no publicada), la hipersensibilitat no és. No has de deixar que el bosc t'impedeixi veure els arbres. Pels comentaris que fas sembla que vius una guerra constant, i t'has de relaxar. Que s'ha d'estar a l'aguait? I tant! Encara hi ha molta gent que té interioritzat que la dona és inferior, i tants altres que els interessa mantenir aquesta idea. Contra aquestes idees s'ha de lluitar, i tota pedagogia és poca. Però no s'ha de buscar tres peus al gat.
Per exemple, si no vols ser mare, cap problema. Però no t'enfadis amb el món de la maternitat perquè et diuen que tens les hormones revolucionades, perquè es pensin que et veus gran i sense fills i això et turmenta. Pensa que hi ha moltes dones que sí que pateixen per això, i no pateixen poc precisament, perquè el seu gran desig és ser mares. Perquè algun mascle dominant els ho diu? No, només perquè volen ser mares. Creus que has d'agafar ràbia a aquesta idea? Ostres, les mares de la meva edat que conec, és a dir, també de la teva, estan encantadíssimes. Tenir fills és una de les millors coses que han fet, i ho diuen elles, eh, no jo. Les seves parelles, grans amics meus també, són uns pares fantàstics també i no obvien cap responsabilitat amb la criatura. Ser mare és una cosa que només podeu fer vosaltres, les dones, i és una mena de miracle estrany que d'un cos pugui aparèixer una altra vida humana que creix i es desenvolupa. No ho podem convertir en una arma llancívola això, no fotem. I ara no agafis les meves paraules pel cantó de que si és la teva obligació, que si bla bla bla, res més lluny. Tu ets tu i no has de deixar que et diguin què et toca fer., ni en aquest, ni en cap tema. Però escolta't a tu mateixa.
Penso que un dels problemes que té el feminisme més radical és que ho percep tot com un atac. Això, per una banda, permet detectar algunes conductes poc nobles i anul·lar-les. Però per l'altra, confondre comentaris innocents i neutres amb greuges. I si l'objectiu és la igualtat, comencem per no fer pagar tot allò que heu patit. Estar a l'aguait, sempre. Convertir-vos en un assot, tampoc cal.
No m'agraden les paraules feminista ni masclista...Jo sempre dic que sóc "personista", perquè un pensa com a persona , no com home o dona!( o hauria de ser així).
El fet de tenir fills o no, no ha de fer que una se senti més o menys realitzada, o sentir-se més o menys feliç, perquè seriem molts les que no ens hi sentiríem, El què importa és el què tu dius, tenir les coses clares i els altres que diguin el què vulguin...
Petonets.
Sí que passa sí i potser més en persones de la meva generació, que ens movem en entorns de gent gran. Però només potser, ja que he conegut casos de gent molt jove, adolescents i adults de vint-i-poquets amb unes actituds tan terribles que desanima a qualsevol.
Encara hem d'estar atents o potser més quevmai he, d'estar atents, ja que tenim a casa nostra d'altres cultures que ho fan tot més complicat del que ja és.
Sí, veig "coses" massa coses.
En primer lloc, moltes gràcies pels vostres comentaris!
Joan Gasull, jo pense que tots estem de la mateixa banda, molts aspectes de la societat no vos vénen bé a vosaltres homes, tampoc, encara que aparentment si ho semble... Ens estalviariem tots moltes frustracions si no entrarem en aquests jocs...
I Xexu, tens un poquet de raó, però un poquet només eh, que si, que no es pot analitzar tot i buscar tres peus al gat, per suposat, que així tampoc podrem disfrutar de res! Però no em malinterpretes, jo no tinc res en contra de la maternitat, clar que és una cosa meravellosa, però no la nostra finalitat d'estar ací, això és el que jo vull dir, que no m'agrada quan es mitifica tant... La finalitat no sé si és la igualtat, jo voldria més la llibertat i la justícia, el deixar fer... i el respecte. Si tan meravelloses sóm les dones perquè tenim el "poder" de quedar-nos prenyades, per què no ens recompensen d'alguna manera? en comptes de prescindir de nosaltres al món laboral en moltes empresses??
Gràcies Roser, jo pense així també, sembla que feminista siga un insult...
Si, Carme, jo també he vist alguns joves amb comportaments poc acceptables per a mi... i que a la llarga els faran mal, i dóna un poc de por!
ansio el dia en què no calgui dir-se feminista
jo crec Ada que no hem de baixar en cap cas la guàrdia, el feminisme entès com una actitud i una lluita seguirà ben viu mentre els estats, les lleis, les conductes continuïn fent palès dos menes de ciutadans els homes i les dones ....les segones de segona, amb menys sou, amb menys drets i sent maltractades subtilment o més bestia físicament fins la mort ....i encara hi ha una feinada a fer, sobretot d'educació de prevenció
Publica un comentari a l'entrada