Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 31 d’agost del 2014

La Paella de la iaia

Així és com m'han ensenyat a fer la paella, a l'estil familiar i, després de provar unes quantes vegades, he pogut comprovar que... està boníssima! No vull oblidar aquesta recepta ni tampoc els bons moments que he passat fent-la i el que he compartit mentre la fèiem amb amics i familia... Sens dubte, ha estat una de les millors coses de l'estiu!

Ingredients:
- Arròs (1 tassa per persona mes mitja més per la paella)
- Bajoqueta i garrofó
- Carxofa
- Pollastre, conill, costelles.
- 1 tomaca natural ratllada
- pimentó roig (pimentó roget en pols)
- safrà
- sal
- oli d'oliva

Preparació: 
Es posa la sal al voltant de la paella de forma equilibrada. (Una vegada està el foc fet ja al paeller, clar). Després es posa l'oli, també de manera equilibrada pel fons de la paella (sobre tot per a que es comprove bé que la paella està recta i que el fons es quede tot igual) i es cobreix fins on queda la sal.
Al principi ha de tindre poc de foc, però per tot el cul de la paella... (Això és fàcil d'aconseguir posant molta llenya o coses a cremar... "más madera"!)
L'oli ha d'estar ben equilibrat, que es quede al centre de la paella, molt important.
Quan està ben calent, es posa la carn, a tope, tota la carn que hi haja.
Es posa més sal per damunt la carn (és a dir, se sala) i s'ha de dorar la carn. 
Quan ja està ben sofregida la carn, es tira la tomaca al centre i es dóna una volteta. 
De seguida, s'afegeix el pebre roig i es mou tot.
Ara la verdura (que havia d'estar ja preparada, tallada i rentada!).
Es posa aigua (la mesura és fins on es veuen els dos "tornillos" (cargols), o un poquet més) i es fa el foc més fort per a que bullisca tot. A tope de foc, s'acaba el món!!
Fumar un cigarret. Però no deixar mai sola la paella!! No s'ha de deixar de vigilar per si cau algun bitxet o fardatxo, que no seria la primera vegada que a algú li passa!
Quan està quasi evaporant-se l'aigua, s'afegeix més aigua (fins a dalt dels tornillos). Si , si , en serio, més aigua! (Hi ha pobles en els què no ho fan aquest pas i no els queda tan bona la paella, almenys per a mi!)
Ara es posa el safrà, un o dos sobres. Millor dos.
Quan baixa l'aigua fins als claus (la segona vegada que hem posat aigua), es tira l'arròs. Es posa l'arròs en forma de cavalló, nosaltres ho diguem així, fent una muntanyeta que ocuparia tot el diàmetre de la paella. A continuació es reparteix l'arròs per tota la paella i es prova de sal.
Es posa més sal.
En vint minuts ja se suposa que estarà fet l'arròs, però aquest temps pot variar segons la intensitat del foc i de com ha estat repartit... Més o menys se sap quan està fet perquè ja no queda aigua i es veu amb bona pinta. Quan ja està quasi feta, s'ha d'anar apartant la llenya amb el pal.
Una vegada està fet, es deixa que repose uns cinc minuts, amb el foc apagat o fora del foc. Si hi han brases es pot deixar un o dos minuts la paella sobre aquestes per a que es faja més "socarraet".
Olora... 

          Finalment, es posa romer al centre, que queda molt bé i fa bon gust!

7 comentaris:

M. Roser ha dit...

Has fet una bona pedagogia, de com es fa la paella, que deu està boníssima...Però jo ni així, esperaré que algú em convidi, mmm...
Bon començament de setembre.

Garbí24 ha dit...

Doncs la veritata es que té molt bona pinta, el gust suposo que millor.

Marta ha dit...

Fa bona pinta! Mai he provat una paella feta al foc de llenya.

Sergi ha dit...

Fa uns anys vam anar a València a casa d'un amic i la seva família d'allà ens va preparar una paella molt semblant a aquesta. Em sembla que vaig posar la foto al blog i tot. Als del nord ens estranya que hi hagi bajoques, però sembla que per allà baix és perfectament normal. A mi l'únic que m'hi sobraria seria la carxofa, però la resta me la cruspiria encantat.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

te una pinta boníssima!

Elfreelang ha dit...

boníssima aquesta paella, segur!

Ada ha dit...

Gràcies a tots i a totes per passar per ací! Doncs si, estava prou bona, però encara he de millorar la "tècnica"...
Doncs la carxofeta, Xexu, és el que li dóna un color verdós i un sabor boníssim!