Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 16 de febrer de 2014

I want to believe


Aquesta nit he contat els estels. Fins un parell de centenes he vist, potser més, encara que molts d'ells a hores d'ara ja no existeixen. Moren i la seva llum encara ens arriba. Quin engany pels sentits. Diuen que hi ha cinc exoplanetes en els quals podríem viure.- cinc que se sàpiga!-. I, si a la nostra galaxia hi han de 200.000 fins a 400.000 milions d'estels... Com podem estar segurs de que no hi ha algun tipus de vida? Semblant a la nostra sería difícil de dir, però d'alguna mena potser.
Diuen els científics que per contar estels es fa com si es contara granets d'arena. El mètode és el mateix. (Fixeu-vos que és el mateix per contar coses molt petites que de molt grans). Es conta el nombre d'estreles d'un petit volumen, com és la Via Làctea, i el multipliquen en funció de les dimensions i profunditat de l'espai. S'obté així una xifra de 10.000.000.000.000.000.000.000.000 d'estels. Però clar, això només és una estimació... I d'aquests 100.000 a 300.000 trilions d'estels que s'estima que hi ha, la probabilitat d'algun tipus de vida és alta, segur!

15 comentaris:

Carme ha dit...

Segur... segur.... com podríem ser els únics en aquests xifres tant i tant grans?

:) Els únics? I tan inútils com som?

joan gasull ha dit...

Segurbque no som els únics i segur que tampoc els més savis. De més animals ja no estic tant segur

M. Roser ha dit...

Caram , quina santa paciència això de contar estels...Jo només els miro.
Sembla una bona manera per saber les persones que hi ha en una manifestació...

Elfreelang ha dit...

ben comptat...ui volia dir contat....amb tant i tant estel segur que algun està habitat!

Assumpta ha dit...

Ostres tu!! quin número tan gran amb tants zeros!! Sincerament, fa com una mica de vertígen, no? :-))
Impressionant.

XeXu ha dit...

Sembla gairebé impossible que no hi hagi alguna mena de vida amb aquestes dades a davant. No cal que siguin marcianets, potser no han evolucionat, però que hi hagi bacteris o plantes ja seria un gran descobriment. A més, poden ser formes de vida diferents que no coneixem, ja no en l'aspecte, sinó en la química, en estructures. Sols no estem, gairebé segur. Ara, que la vida que hi hagi no sigui tan espectacular com a les novel·les, això també pot ser.

Alba ha dit...

Sempre he pensat el mateix.... amb lo gran que és això de fora, com ens podem creure únics?
I m'agradaria pensar que la vida que hi hagi a qualsevol altre indret de l'univers sigui intel·ligent de debò...

Bruixeta ha dit...

Impossible que amb tants i tants de estels siguem els únics. Segur que hi ha alguna civilització molt més avançada que la nostra ( tampoc fa falta corre gaire per ser-ho

Bruixeta ha dit...

Impossible que amb tants i tants de estels siguem els únics. Segur que hi ha alguna civilització molt més avançada que la nostra ( tampoc fa falta corre gaire per ser-ho

Sílvia ha dit...

Sempre he pensat que els estels són infinits, potser per mandra de comptar-los o fer una estimació com déu mana ;)

El que em passa pel cap ha dit...

Apa, quants zeros!
Es clar que deu haver vida en algun d'aquests planetes. No serem pas els únics!
Molt curiós el que ens expliques, Ada!

montse ha dit...

M'agrada mirar els estels i pensar que algú també et mira.

McAbeu ha dit...

Està clar que amb aquestes dades, pensar que l'únic planeta habitat sigui el nostre és, si més no, una mica pretensiós.
Que hagi vida, i fins i tot desenvolupada i evolucionada, en algun altre planeta és força probable. El que no ho és tant és que ens puguin venir a veure dalt d'un ovni. ;-)

Rafel ha dit...

Posat que les xifres maregen, potser és més bonic mirar-los que comptar-los.

Alyebard ha dit...

Uff, a partir de la segona xifra se m'ha fet molt gran. Bona entrada.