Per què solem opinar que la nostra forma de pensar és la correcta i/o que tots pensen igual que nosaltres? D'aquesta manera, quan trobem a algú amb una idea diferent, o inclús contrària a la nostra, ens sorprenem i ens preguntem com és possible... Doncs també és bonic acceptar aquestes diferències sense intentar canviar-les i acceptar que allò que és perfecte per a uns pot resultar fatídic per altres. I que de vegades és correcta una afirmació i la contrària...
7 comentaris:
Estem tan convençuts que tenim la raó i que el que pensem és el correcte que alguns cops ja ens passa. És qüestió, quan ens ho argumenten bé, d'acceptar que potser ens hem equivocat.
M'ha agradat el vídeo, és revelador. Però bé, la veritat és que no em sorprèn que la gent pensi diferent de mi, totes les idees són vàlides perquè no hi ha una veritat absoluta. Ara bé, sí que ens podem sorprendre quan descobrim que en un lloc allunyat utilitzen sistemes molt diferents als nostres, com diu al vídeo, però no perquè el nostre sigui més o menys lògic o millor o pitjor, sinó perquè ho tenim tan interioritzat que ens costa entendre que pugui ser diferent del que nosaltres pensàvem. Però aquestes coses és millor prendre-les amb curiositat més que amb rebuig. Ment oberta.
doncs jo dintre de la meva seguretat i tossudaria....sempre em guardo una sortida per si no tinc tanta raó com em penso.
Em recorda una discussió de fa temps, la veritat és com un objecte de moltes cares i tu només en veus una, els altres veuen el mateix objecte però veuen l'altre cara. M'ha encantat el vídeo. Te'l robo. ( És el que passa quan comences agafant tabac d'amagat, acabes robant post i vídeos. :P )
La veritat és que si, és millor observar amb curiositat els altres punts de vista que no pensar que només el nostre és el correcte... Ment oberta! I pense que una cosa que facilita molt tindre la ment oberta és precisament viatjar!
(Alyebard, agafa agafa! jajaj...)
Un saludet!
Doncs la cosa és que l'etnocentrisme és molt puta... i, al final, el que ens envolta és el normal. I el que se surti de la "normalitat" és massa raro com per a que ho poguem acceptar com a cert o bo.
En fi. Bona reflexió!!!
Curiós, però pot arribar a ser ben cert.
De fet, cadascú té la seva realitat...
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada