Un poema que fa justícia al dibuix de la Carme. Aquests vermells i violetes apocalíptics. ^_^
Aquest cel, és d'una fotografia de l'Assumpta, ja sabeu que jo "robo" sempre fotos per a fer dibuixos. :) Gràcies Ada, em fa molta il·lusió veure'l penajt aquí també!Petonets, bonica!
Ada, el poema 'dibuixa' amb paraules el què la ciutat de la Carme.Preciós i evocador paral.lelisme d'imatges i paraules.Felicitats a les dues pel vostre art!Una abraçada :-)
Molt bona aportació, jo també l'he feta, entre tots farem un bon post col.lectiu
Impressionat. Tant del dibuix com del poema. Sembla talment la sortida de sol que he vist avui.
Aquest poema és brillant com l'imatge que l'acompanya.Salut!
Un poema preciós, Ada. M'agrada molt com escrius...Petons! ;)
el color del cel depèn tant del nostre estat d'ànim!
Gràcies a tots per comentar, encara que a mi, personalment, el dibuix m'encanta però el "poema"... no m'acaba... Un saludet!
Publica un comentari a l'entrada
9 comentaris:
Un poema que fa justícia al dibuix de la Carme. Aquests vermells i violetes apocalíptics. ^_^
Aquest cel, és d'una fotografia de l'Assumpta, ja sabeu que jo "robo" sempre fotos per a fer dibuixos. :)
Gràcies Ada, em fa molta il·lusió veure'l penajt aquí també!
Petonets, bonica!
Ada, el poema 'dibuixa' amb paraules el què la ciutat de la Carme.
Preciós i evocador paral.lelisme d'imatges i paraules.
Felicitats a les dues pel vostre art!
Una abraçada :-)
Molt bona aportació, jo també l'he feta, entre tots farem un bon post col.lectiu
Impressionat. Tant del dibuix com del poema. Sembla talment la sortida de sol que he vist avui.
Aquest poema és brillant com l'imatge que l'acompanya.
Salut!
Un poema preciós, Ada. M'agrada molt com escrius...
Petons! ;)
el color del cel depèn tant del nostre estat d'ànim!
Gràcies a tots per comentar, encara que a mi, personalment, el dibuix m'encanta però el "poema"... no m'acaba...
Un saludet!
Publica un comentari a l'entrada