Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dijous, 10 de juny del 2010

Carme: A la teva ciutat...

el cel és diferent.
Els núvols, vermells
suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res,
més espai,
més a prop...
les ombres
 pinten el reflex
del meu cel blau.

9 comentaris:

La Meva Perdició ha dit...

Un poema que fa justícia al dibuix de la Carme. Aquests vermells i violetes apocalíptics. ^_^

Carme Rosanas ha dit...

Aquest cel, és d'una fotografia de l'Assumpta, ja sabeu que jo "robo" sempre fotos per a fer dibuixos. :)

Gràcies Ada, em fa molta il·lusió veure'l penajt aquí també!

Petonets, bonica!

Cris ha dit...

Ada, el poema 'dibuixa' amb paraules el què la ciutat de la Carme.

Preciós i evocador paral.lelisme d'imatges i paraules.

Felicitats a les dues pel vostre art!

Una abraçada :-)

Garbí24 ha dit...

Molt bona aportació, jo també l'he feta, entre tots farem un bon post col.lectiu

Alyebard ha dit...

Impressionat. Tant del dibuix com del poema. Sembla talment la sortida de sol que he vist avui.

montse ha dit...

Aquest poema és brillant com l'imatge que l'acompanya.

Salut!

joanfer ha dit...

Un poema preciós, Ada. M'agrada molt com escrius...
Petons! ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

el color del cel depèn tant del nostre estat d'ànim!

Ada ha dit...

Gràcies a tots per comentar, encara que a mi, personalment, el dibuix m'encanta però el "poema"... no m'acaba...
Un saludet!