"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."
Randy Paush
divendres, 21 de maig del 2010
Relats Conjunts: "Les tres veles", Sorolla
Aquest matí de 1903 que ha sortit el sol, he decidit portar el meu cavallet a la mar per pintar, com molts altres matins. Allí puc treballar amb tota llibertat i no em faltarà la llum. Tinc tots els colors a la paleta, però predomina el blanc. És el que més utilitze per reflectir l'enlluernament que produiex el sol dins la mar. L'escuma és blanca, i em permet dibuixar les ones del moviment que trontollen tres vaixells de vela. De sobte passen tres dones que em trenquen l'horitzó. Una porta un nadó al braç i tenen tres cistelles; tres dones i tres veles de vaixell... Crec que dec plasmar-ho al meu quadre. Li faltava alguna cosa, ja tinc moltes pintures de la mar, però aquest estava buit. Per fi trobe quin serà el seu sentit, l'ànima de la meva obra: el tres. Precisament ahir algú em va dir que es necessiten tres punts de recolzament per mantindre's en equilibri... i ara trobe el meu en veure-les passar. De què parlen? riuen? La dona que porta el nadó m'ha vist observant-les i em somriu amb timidesa. Potser sap que la vaig a pintar. La més jove es distrau amb els seus pensaments, segurament al voltant dels seus amors i somnis innocents, irreals... I el tres el completa la senyora de negre, vella, tota saviesa i silenci, sense por, sense pressa...
Quina meravella de relat! Estic amb la Montse, li has sapigut treure vida a aquest quadre i als seus personatges amb la teva interpretació. Què important és trobar sempre com i on recolzar-se... ;) Petons!
Preciosa Ada la interpretació des del pensament del propi pintor... I de qualsevol -ara també- qui mire el quadre...Misteriosament lligat al tres...o al set... Enhorabona =)
és preciós! el tres és el meu número. no sé perquè, però m'agrada. com m'agrada això que expliques de tres punts de recolzament per mantenir-se en equilibri.
tb m'agrada moltíssim la frase de la capçalera del blog. no l'havia sentida mai! ben trobada!
Et llegia i pensava que el '3' seria màgic en el teu post. I així ha estat. Una bonica història de números i colors. M'encanta el blanc, però jo em decanto pel blau. M'ha agradat.
17 comentaris:
Una bona participació! Jo encara no m'hi he posat amb aquesta imatge!
Ben pensat. La màgia de la Numerologia, i la fascinació per la pintura paisatgística. Bona combinació! ^_^
Ben trobat! m'ha agradat! tres vegades m'ha agradat per triplicat!
M'ha agradat veure com el quadre s'anava omplint de vida.
Quina meravella de relat!
Estic amb la Montse, li has sapigut treure vida a aquest quadre i als seus personatges amb la teva interpretació.
Què important és trobar sempre com i on recolzar-se... ;)
Petons!
Has utilitzat un bon trípode, per dibuixar el teu relat.
Ben aconseguida la imatge. M'agrada!
Somriures, amors, savieses i silencis...deu n¡hi dó el que n'has tret de la llum de Sorolla!
Molt bon relat, Ada!
Un bon relat, des dels ulls del pintor. Ell va saber captar aquest moment tan coincident, i tu ens has sabut plasmar el que li passava pel cap
Preciosa Ada la interpretació des del pensament del propi pintor... I de qualsevol -ara també- qui mire el quadre...Misteriosament lligat al tres...o al set... Enhorabona =)
T'ha quedat un quadre molt ben pintat
Un relat fantàstic, m'encanta això de posar-se en la pell o el pensament de Sorolla.
M'ha agradat molt el teu relat, m'ha fet gràcia perquè el meu també l'he escrit des de la mirada del pintor.
Un molt bon relat!
Molt bo el punt de vista del relat. M'ha agradat!
Gràcies!
és preciós!
el tres és el meu número. no sé perquè, però m'agrada. com m'agrada això que expliques de tres punts de recolzament per mantenir-se en equilibri.
tb m'agrada moltíssim la frase de la capçalera del blog. no l'havia sentida mai! ben trobada!
Et llegia i pensava que el '3' seria màgic en el teu post. I així ha estat. Una bonica història de números i colors. M'encanta el blanc, però jo em decanto pel blau. M'ha agradat.
Gràcies rits!! M'alegra haver encertat el teu número!
jordicine, la veritat és que el blau és més bonic, sobre tot si ve de la mar... Gràcies per llegir-lo!
Publica un comentari a l'entrada