Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



divendres, 12 de març del 2010

Agorafobia

Tinc por a sortir de casa. Només la idea d'obrir la porta del portal i que em rebente un petard en la cara ja em fa pànic. Justament al davant hi ha una placeta, on tots els xiquets es dediquen a tirar bombetes, borratxos i fins i tot masclets, per tot arreu. Els encanta posar-los a la porta d'eixida del meu pis. I si els pares estan amb ells és pitjor, perquè els riuen les gràcies. Si surto al carrer en aquests dies, és per necessitat, i sembla que estiga seguint a algú, perquè sempre m'espere als cantons, no siga cosa que algú haja deixat "oblidat" un regalet i vaja a explotar just en el moment que passe. (És que tinc molt mala sort). El sentit de l'oïda el trobe més desenvolupat durant aquests dies, però només em serveix per a posar-me més nerviosa.  Perquè ho escolte tot. Pum a l'esquerra, pum a dreta, al mateix temps pum per darrera i dos carrers més enllà pums i pums. Més que agorafobia deuria haver posat "petardofobia", però he començat així i ja no pense tornar enrera. Bé tot això és perquè, en falles, no es pot passetjar amb mi, "pille-rollos" que diu la meva germana, i sóc capaç de deixar al meu (o a la meva, a qui siga, em dóna igual) acompanyat més plantat que un pi i de sobte desaparéixer. Perquè els meus sentits, com ja he dit, s'accentuen, i la meva agilitat i velocitat també. Faix com en el tetris i em clave, per aquest carrer no, per l'altre, i encara que faig més voltes i canvis de direcció aparentment sense sentit, per a mi són la salvació.
(Sobre aquest tema no sóc la única que opina així).
En falles faig sempre una de dues coses: o em tanque a casa durant una setmana, o me'n vaig de viatge. Tot i això no m'opose a aquesta festa, clar que no, la respecte i m'agrada veure que ve tanta gent a visitar la nostra terreta.
Només em molesten dues coses: la primera ja ho sabeu i la segona són les faltes d'ortografia als cartells dels ninots. En serio, per favor, escriviu en castellà, si vosaltres parleu en castellà! Quina necessitat hi ha d'inventar-se una nova gramàtica que fa por??! Esteu confonent als turistes! Per què no utilitzeu les normes d'ortografia de Castelló, del 1932, i deixeu a banda aquesta anarquia ortogràfica que pregoneu per tot arreu. Que nooooo, que no et cregues que ets més valencià perquè dius "tortilla", o "fresa", que tenim paraules que no es volen utilitzar per no identificar-nos amb els catalans. Això a la fi, repercutirà contra la salut de l'idioma.
Però ja està bé de queixar-me, que és divendres i no em vull emprenyar i començar malament el cap de setmana. Que disfruteu de les festes!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin perill! En aquests temes, els adults són pitjors que la canalla!
Sobre el tema idiomàtic, sembla mentida! El que s'ha de veure!

Ada ha dit...

Si Albert, els adults pitjor!
I sobre el tema idiomàtic, he perdut ja l'esperança de que la cosa canvie... Hi ha massa odi, massa ignorància, massa coses... (Encara que, clar, per a l'opinió contrària qui està equivocada sóc jo) Estic cansada de discutir sobre el tema perquè mai arribes a una solució ni a convéncer a ningú i tu no canvies tampoc d'opinió... Però sense voler me'n vaig per les rames...