Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



divendres, 19 de febrer del 2010

Relats Conjunts. La nit estelada.


Sempre havia pensat que el destí ens tornava allò que mereixem, però l’experiència m’ha mostrat que no és així. El destí és atzar, o no és res. Pensem que hem aterrat en aquest món per alguna raó especial, que tots tenim un propòsit a la vida i que, a més a més, hi ha algú rodant per enlloc esperant a trobar-nos. Aquest algú esdevé la part que li manca a la nostra ànima, algú que està creat especialment per a tu i tu ets el que completa l’essència d’aquest algú. No penseu que seria massa coincidència? I si fos així... quina probabilitat hi hauria només de creuar-nos alguna vegada durant tota la nostra existència amb el nostre“algú”?

Hi ha una part, i és gran aquesta part, que depèn de nosaltres: dels nostres ànims, de la nostra actitud, treball, esforç, de les ganes que tenim de viure. Però hi ha una altra part, que també és gran, amb la qual no podem contar perquè ni tan sols tenim una mínima idea de com pot afectar-nos. Aquesta part és l’atzar, la casualitat, l’oportunitat que passa tan ràpida com un tren després de l’avís de partida. O l’agafes ara, o les portes es tanquen. Quantes vegades deixem passar tranquil•lament el tren sense parar-nos a pensar on podríem haver arribat si haguérem entrat?
I l’èxit a la vida, a una professió... de què depèn? Per què hi ha artistes que moren sense adonar-se’n del poder del seu talent? Què fa que una novel•la tinga èxit? Moltes vegades la fama comporta fama, el poder atreu poder, diners criden diners.

Només trobe una cosa que no és atzar, es guanya amb el temps i es pot mantenir durant tota la vida. Ja pots fer o desfer, crear o trencar, no has de mesurar les teves paraules ni el teu gest, no cal parlar ni quasi pensar. És l’amistat. Complicitat. És un clic d’ull d’un amic el que ens pot donar el sentit de compartir un món. I un moment.

… Tots aquests pensaments omplin el meu cap com estels la nit en aquest moment. Mire el rellotge i són les tres. No hi ha cap soroll. Asseguda al terrat de la casa puc observar, d’amagades, aquest paisatge com si hagués estat pintat per mi: traç i traç de cel i llums sense trellat que formen un conjunt. Fa fred i un gat silent passa pel meu costat. Ja és hora de tornar al llit. La nit ja ha estat pintada.
Proposta per a Relats Conjunts.

16 comentaris:

joanfer ha dit...

Una autèntica meravella. M'ha encantat el teu relat, Ada! Moltíssimes felicitats! ;D

Ada ha dit...

Moltes gràcies joanfer, m'alegre!

Grocdefoc ha dit...

Hola, Ada, m'han encantat els teus pensaments concatenats: el DESTÍ-les nostres actituds-les nostres oportunitats-l'ATZAR-l'amistat-el quadre pintat per tu-el gat que, com un tigre literari, apareix sigil·losament...
Fins a la propera!
M.Pilar Martínez

Elfreelang ha dit...

Un relat magnífic que fa de bon llegir i estimula a reflexionar sobre el sentit de la vida

P ha dit...

Has repintat el quadre amb paraules. M'agrada la idea del destí que un es treballa dia a dia.

Benvinguda als RCs, bona estrena!

Pd40 ha dit...

el d'abans era jo, que he clicat massa ràpid :P

Sergi ha dit...

Nena, guarda la foto aquesta per un altre dia, que ja faràs un relat. El que has escrit són veritats com punys, i de manera ben assenyada i argumentada. No sé si felicitar-te abans per escriure-ho tan bé, o per ser una gran filòsofa...

Ada ha dit...

Moltes gràcies companys! No crec que em mereixca tanta atenció, la veritat és que se me n'ha anat la bola un poquet... Un altre dia intentaré fer un relat de veritat. Saludets a tots/es!!

Barbollaire ha dit...

Buf! després del que ja t'han dit, no sabria que argumentar.
Però ho subscric i rubrico.

És un gran relat!

Ada ha dit...

Gràcies barbollaire! Sou molt amables tots!

Irianesh ha dit...

Preciós...Com sempre ;)

Unknown ha dit...

" Un brindis per l'única cosa que perdura en el temps, l'única cosa inoxidable, que resisteix tant als èxits com als fracassos .... als vendavals de la vida... Un brindis per l'amistat"

La Meva Perdició ha dit...

Bona reflexió! I bon presagi que passi al teu costat aquest gat! Felicitats pel relat. ^_^

Ada ha dit...

Raquel: "Txin-txin"!

Gràcies "Perdició", encara que diuen que els gats negres donen mala sort... (així l'havia imaginat).

deomises ha dit...

Bon relat, sentiments i prosa brillants.

Gràcies, d.

PS: com s'aconsegueixen més de 6 comentaris als Relats conjunts? :)

Ada ha dit...

Gràcies a tu d, els comentaris s'aconsegueixen si tens la sort que gent simpàtica puga llegir el teu text!