Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 14 de febrer de 2010

Élégie, Massenet

Aquesta és una melodia que fa temps se m'ha quedat clavada al cap. Una d'aquelles que en moments de soletat em torna a sonar, però allà dins, dins de tot, i en silenci.

Ô, doux printemps d'autre fois, vertes saisons,
Vous avez fui pour toujours!
Je ne vois plus le ciel bleu;
Je n'entends plus les chants joyeux des oiseaux!
En emportant mon bonheur, mon bonheur...
Ô bien-amé, tu t'en es allé!
Et c'est en vain que [le printemps revient!]
Oui, sans retour,
avec toi, le gai soleil,
Les jours riants sont partis!
Comme en mon coeur tout est sombre et glacé!
Tout est flétri
pour toujours!

Marian Anderson (1897-1993) va ser tot un símbol de la lluita racial americana mitjançant la resistència pacífica. En 1939 li van impedir fer un recital al "Constitution Hall" de Washington, reservat només per a artistes "blancs", però en canvi es fa organitzar un macro-concert històric a la plaça del monument a Lincoln. El seu debut en 1955 al Metropolitan Opera va ser la primera representació d'una cantant afroamericana al Metropolitan Opera House. També va ser nomenada en 1958 delegada dels Estats Units a Nacions Unides, i en 1972 va rebre el Premi per la Pau.

3 comentaris:

zel ha dit...

Gràcies per la coneixença...ni idea!!!! Petonassos, princesa!

Geno ha dit...

Bonita música para relajarse y solo escuchar...

Ada ha dit...

De res zel! M'ha semblat curiós...

Pues si Geno, en eso pensaba yo también, en un poco de relax... jejeje....