Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 27 de desembre de 2009

Once




Una bona recepta per passar una bona estona a casa, tranquil·lament, amb companyia o sense, i si fa fred, millor.
No penseu que és un pastelón més del tipus: "xic coneix a xica-xic perd a xica- xic recupera a xica." No nonono no , qué va. Aquesta és una història que podria haver passar perfectament, de fet, crec que a mi m'ha passat alguna vegada! (o dues).

Bé, el cas és que ens trobem a un músic de carrer, que interpreta les seves pròpies cançons, fins que una noia se li acosta cercant conversa. M'encanten les imatges i l'escenari de cada moment, sobre tot quan van pel carrer: ell amb la guitarra de forats, ella amb l'aspiradora trencada.
Ell li demana que l'acompanye al piano amb algunes cançons que ha compost, i així formen un grup que sona molt bé.


Aquesta és una pel.lícula que recomane per molts motius. Conté una sutil.lesa inesperada, té música, sentiments, realitat i tendresa. El director és l'irlandès John Carney, i els intèrprets són cantants al mateix temps i ténen unes veus precioses: Glen Hansard i Markéta Irglová.

M'encanta ella, el seu personatge: una dona realista, responsable, conscient del seu paper al món, de les seves obligacions, amb els peus a terra... però que amaga grans sentiments que ningú sap, només s'intueixen. una pianista sense piano.

Ell: sommiador, melancòlic, que viu al passat i es lamenta de la seva sort. Un artista de carrer amb molt de talent.

La peli: Va ser guanyadora d'un òscar a la millor cançó, encara que no és coneguda i va passar completament desapercebuda per a la gran crítica. Es va donar a conèixer en el festival de "Sundance" al 2007.


Un paisatge: quan ell es recorda tocant en un camp ple de margarides groges silvestres.

Objecte: la guitarra de forats.

Moment: quan ell li pregunta com es diu en txec "¿Le quieres?" i després ella li respon: ''miluhu tebe''.

7 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Em va agradar molt aquesta peli quan la vaig veure ara fa un temps. I la banda sonora la trobo molt bona. Genial recomanació!.

Bertha ha dit...

Té molt bona pinta, la ire a veure si aquesta online?

Ada ha dit...

Si, Bertha, es pot baixar d'internet. És molt bonica, jo he plorat i tot, encara que això no és un indicador molt segur...

sabeu què vol dir "miluhu tebe"?? Voleu que us ho diga??? eh eh eh? = ? ?

Anònim ha dit...

¿Y quién te recomendó esta película? Es 3 millones de veces mejor que Ágora

Anònim ha dit...

Que Ágora no, que Avatar

La Meva Perdició ha dit...

Afortunadament la vaig veure al cine, amb versió original amb subtítols. Ja des de els primers fotogrames indica la força de la peli.
Moments memorables:
Quan ell li canta “Sucker Boy”, a ella dins l'autobús.
Quan aconsegueixen ajuntar la banda per gravar la maqueta i les sessions de gravació.
El viatge en moto.
La b.s.o, totalment recomanable, imprescindible.

Fa un aparell de setmanes van venir a tocar aBcn, però malauradament m'ho vaig perdre.
Salutacions.
PD: M'has deixat amb el neguit de saber quin film et recorda el meu relat ^_^

Ada ha dit...

Si, la veritat és que hi ha molts moments memorables a la peli, tinc ganes de tornar-la a veure.
Quina llàstima, jo també m'he perdut el concert!!

Gràcies per la visita!
PD- Creu-me, és millor no saber quin era, ...