Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 23 de juny de 2009

DONA LLUNYANA


La tenebra de la tarda
s'ha fet l'ama dels meus jorns
- Dona del meu cos llunyana!-
la llumenaria que tinc
són llamps de ràbia d'absència.

El meu cos, niu d'oroneta
com desitja ta calor.
Els moments nostres junts
es fan llunyans i de somnis.

Tinc fam d'eixos somnis
on tu i jo ens feiem un.
(Sovint em trobe a mi
repetint el teu nom en lletania;
potser siga aquest remei
l'únic que sèsia els meus somnis).


Tinc fam de mirades silencioses i nostres
trencades per sons de besos.
Tinc passió de tu, i no et trobe,
-i com la fam-
ens engrosa cada instant.
Silenci d'absència teva
em crema els ulls i la llengua,
i així vaig mut i cego
sense el calor del teu cos.

L'absència dels teus besos
gela el meu cos,
i el que és desig
es fa passió i fam-de-tu.

Dos coses greus m'has fet,
m'has obert la fam de cos
i m'has viciat al teu només.

Com records de xiquet,
pense en aquells moments quan buscavem soletat,
quan apreniem l'amor
enganyant-nos quasi sempre.
La nit els embruta d'oblit,
on montons d'estels desitjosos
llampegen la teva anyorança.

TRISTOR DE CRITS OFEGARS
PER MANCA DE CARÍCIES TEVES!




* Aquest poema el va escriure el meu pare, fa molts anys. El vaig trobar de xicoteta, entre unes cartes que li havia escrit a la meva mare i volia compartir-lo, perquè pense que és preciós, directe i sincer.