Tarda de sol i pluja

Quan plou i fa sol, les bruixes se pentinen, diu la cançoneta...

Una tarda de sol i pluja esdevé una jornada de misteri, de màgia. Quan veus sortir l'arc de Sant Martí, de seguida una sensació d'alegria i emoció t'envolta, "corre! agafa la càmera!" i et passes deu minuts fent fotos per a no deixar escapar el moment.

Recorde que una vegada vaig veure un cotxe parat en mig d'una rotonda i vaig pensar, "qui serà aquest boig que para ací??!". Aquest "boig" era el meu pare, que havia parat per tal de captar la foto de l'arc de Sant Martí que semblava sortir de la barqueta que hi havia en aquesta rotonda. La foto va quedar preciosa! Valia la pena parar.

De vegades aconseguim captar aquests instants de cel màgic, però altres no et dóna temps, o potser t'has quedat amb la boca com a plat i no has reaccionat. Però siga com siga, hauràs disfrutat del moment. Pensa que és una ocasió especial, quan al cel algú pinta tants colors, és una bandera preciosa, amb la qual sempre he simpatitzat, i a més és intocable.

Per a mi l'arc té un significat especial, és el meu llenguatge secret que em serveix per a comunicame amb algú que ja no està ací, sinó una mica més alt. És un missatge d'esperança que aquesta persona que m'estimava em va enviar des del més enllà fa molts anys. Em transmet pau i em diu "ànim, tot anirà bé"...