El viatger

(imatge d'internet: http://wvs.topleftpixel.com/04/04/08/)

Tots els matins passe pel teu indret,

doncs el carrer és teu.

No sé què fas, demanes?

però ahí estàs, mires, observes, penses...

Tots els matins et veig

però no et mire.

Tu si,

no tens paüra,

però tampoc tens res.

Només ets lliure.

Pot ser ets un viatger,

aventurer que viu el dia a dia.

(de vegades m'agradaria ser com tu)

O has tingut una vida difícil,

complicada.

Tal vegada tots menyspreen la teva presència

i fan com jo,

desvien la mirada:

a la vorera d'enfront,

a un comerç,

a un cartell,

a un anunci,

o a res.

Però la ment va cap a tu:

qui ets?

d'on?

quina llengua parles?

què t'ha passat?

necessites alguna cosa?

Totes aquestes preguntes

m'agradaria fer-te.

Però calle,

millor ni ho pense,

estaria boja!

De sobte un dia passe,

i ahí estàs,

com tots els matins.

Avui si,

et mire,

em mires,

somrius,

somric,

somric més,

amb les dents

(doncs el teu gest diu molt de tu,

és franc)

I tots els matins

a partir d'aquell matí,

passe,

ens mirem

i riem.

Ja no ets un desconegut,

un vagabund;

ets un viatger,

un rodamón,

un aventurer,

pot ser el meu heroi.

I tens un nom:

germà.