Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dissabte, 15 de març de 2008

La Dansa de les Hores

Sovint esoltem una melodia que ens resulta familiar, però no sabem d'on vindrà, segurament la coneixem per haver-la vist a algun anunci de televisió que ens ha cridat l'atenció i, com que apareix moltes vegades, acabem entenent la cançó i ens "enganxem" a ella. És el que passa quan diguem que "se m'ha pegat aquesta cançó i no puc deixar de cantar-la". Clar, és que per a "entendre" i "enganxar-nos" a una cançó o una melodia l'hem d'escoltar primer, varies vegades, llavors sabrem si ens ha agradat o no. Pense que això passa amb aquesta Dansa de les hores, quan l'escoltem pensem "Ah si! jo la conec aquesta melodia, molt bonica!", però no reparem en que pertany a una òpera, aquella gran desconeguda (o aquella senyora grossa que crida molt, segons els xiquets).
Aquesta dansa, representada per un ballet, és de la Giocconda, de Ponchielli, estrenada a la Scala de Milán allà per l'any 1876 (és a dir, avans d'ahir). Complicat argument que mostra els sentiments des del seu impuls fins a l'autocontrol i l'amor en estat pur, La Giocconda esdevè l'heroïna que a tots i a totes ens agradaria ser, que, enamorada com està d'Enzo Grimaldi, aconsegueix enganyar al malvat (també hi ha un malo malísimo) per salvar-lo al preu que siga... I no conte més!

En aquest fragment del ballet podem apreciar com volen per l'escenari Ángel Corella i Letizia Guiliani:



Però... la veritat és que l'hipòtam tampoc ho feia malament...