«Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i
la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat;
l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de
l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre
i no teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens
precipitàvem cap a la direcció contrària.»
Una Història de dues ciutats, Charles Dickens
5 comentaris:
També un Sant Jordi diferent !.
Bon Sant Jordi :)
Un altre any serà que el puguem celebrar com toca, però que no ens faltin mai les bones lectures!
M'agrada aquest fragment, d'aquest llibre que no he llegit, era el dret i l'inrevés, tot a la vegada...
I Eva, vigila que perds els papers, he, he, qui els trobi pel carrer els podrà llegir!
Petonets.
Visca les bones lectures i que sempre sigui Sant Jordi...
Ben cert que ens movem entre el blanc i el negre en aquests moments, o vist d'una altra manera tot és molt gris, però noia, esperem que poc a poc vagin entrant pinzellades de colors que donin sentit al nostre dia a dia. L'alegria del Sant Jordi de moment ens ha passat desapercebuda. A veure si se'ns acosten noves oportunitats per a trencar el desencant!
Publica un comentari a l'entrada