Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dilluns, 21 d’agost del 2017

8 minuts

Emperadriu Suiko (Imatge d'internet)

Un eclipsi total de Sol existeix només per una extraordinària coincidència. (Si, ho diu la Viquipèdia)
La Lluna (durant la fase de lluna nova) passa entre el Sol i la Terra i cobreix total o parcialment el Sol en una posició concreta de la Terra. Aquest fet ocorre mínim dues vegades a l'any, però només els caçadors d'eclipsis tenen el privilegi de desplaçar-se cap al lloc en concret de la Terra des d'on es poden observar, dins la zona de l'ombra.

 D'aquesta manera, per uns determinats moments, el Sol i la Lluna, vistos des de la Terra, semblen quasi iguals: estant el Sol 400 vegades més lluny que la Lluna, és 400 vegades més gran! I només durant una facció de l'òrbita lunar, la Lluna té prou grandària per causar aquest efecte.

Em pregunte quantes coses a la vida ocorren d'aquesta manera, quantes vegades hem pensat que hi havia poques probabilitats de que passara alguna cosa i tanmateix ocorre, o no... quina mena de sizígia  fa que tots els estels s'alineen i dónen lloc a un fet? Així des del minut ú de la nostra vida, tot allò que ens passa - val, tot no, però gran part-  és producte de la casualitat. 

Per altra part, la paraula eclipsi ve del grec, del concepte "deixar d'existir", ésser absent, és un moment en què el Sol desapareix, la llum i la vida, deixa d'estar, és com aturar el temps o morir. És per això que antigament els eclipsis sempre es relacionaven amb catàstrofes o causes de mort de reis. Aquest fou el cas de l'Emperadriu Suiko, primera dona emperadriu del Japó, a l'any 628.

També he llegit que els eclipsis de sol són una brillant confirmació de la Teoria de la Relativitat (Einstein entre els anys 1905-1916) que diu, resumint, que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Que, per tant, no hi ha observadors privilegiats, que no hi ha persones amb possessió de la raó absoluta, si no és fent cas a les lleis de la Ciència. No sóm ningú! Moltes idees i conceptes són relatius, el temps i l'espai... Em ve la imatge de Superman donant voltes a la Terra molt ràpid per viatjar al passat i així evitar la mort de la seva estimada... es podrà fer això?

Em plantege moltes coses a la vida, i pense molt en tot plegat, en la mort, les casualitats, (no m'estranya que em coste tant dormir!) i finalment arribe a la conclusió de que el millor que podem fer és ser caçadors d'eclipsis: aprofitar cada instant, moure's i canviar de punts de vista, descobrir allò bonic de la vida,  viure el moment, perquè que potser el millor només té una durada aproximada de 8 minuts.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Caram Ada, estàs molt mística, no? Però una mica carpe diem tot, en definitiva hem de viure sense obsessionar-nos, aprofitar cada instant no té per què voler dir córrer molt buscant allò que ens manca. Potser és conformar-se amb allò que tenim i aconseguim, i saber gaudir-ne.

Elfreelang ha dit...

interessant i reflexiu´.....vaja que crec que que hem de viure cada moment ! carpe diem ! i que no ens deixem eclipsar

Garbí24 ha dit...

durant tota la vida aprenem a viure-la, i quan finalment s'acaba crec que encara no s'haurà aprés del tot. I si disposéssim de més temps ens passaria el mateix.
Hem d'aprendre a adonar-nos del moment que estem vivint, doncs moltes vegades ens passa per alt la felicitat que tenim al voltant perquè no sabem donar-li la importància que té.

artur ha dit...

un instant , pot donar per molt i val la pena gaudir-ne !

Glo.Bos.blog ha dit...

Interessant el que ens expliques dels eclipsis, però molt més interessant la conclusió a la que has arribat, i que comparteixo. Viure al moment de la millor manera possible.