Una vegada vaig veure una pel.lícula, tot un clàssic en blanc i negre, d'aquelles en les quals els diàlegs són genials i et fan pensar... Ni recorde el director ni els actors, només recorde una mica l'argument i una frase que se'm va quedar gravada. Tracta d'un matrimoni que viu a una casa gran amb una dona que fa de mestressa. Aquesta dona, es passa la pel.lícula tractant de "seduïr" al marit mitjançant enganys i malifetes que intenten fer creure a tothom que la seva muller està boja perduda. Però en realitat no ho està! Aquesta només fa que veure fantasmes i coses fora de lloc i ningú la creu. Bé, el cas és que (si algú sap a quina m'estic referint, que em digui el títol per favor!) finalment la dona i el seu home se'n adonen de la jugada i descobreixen que la mestressa o majordoma ha estat enamorada de tota la vida d'aquest home i estava intentant desfer-se de la muller per quedar-se'l per a ella soleta... I ahi va, hi ha un moment en què el marit i la muller (no recorde ni els noms dels personatges, he comentat alguna vegada que tinc mala memòria?) estan reflexionant sobre tot el què els ha passat i es pregunten que quin tipus d'amor és aquest que fa mal altres, que utilitza als altres per aconseguir allò què vol, que manipula, que fereix. "Nosaltres sempre hem estat en contra d'aquest tipus d'amor" es diu la parella, aquest amor no és sà i l'amor que nosaltres volem no busca ferir a la persona sinó desitjar-li que siga feliç.
Així és com entenc aquest concepte, com diu la cançó de Lennon, l'amor és lliure, és estar junts, compartir, però també -si no és correspost- és desitjar sort i deixar en pau...
11 comentaris:
Vaja, això sona a mala experiència en aquest sentit, sembla que algú no accepta les teves carbasses? No cal que contestis.
L'amor és, per definició, una cosa bona. Però també és de les que causa més mal, moltes guerres i tot ha causat. Això és perquè no només existeix l'amor en el nostre món, també hi ha els retrets, l'egocentrisme, la venjança, la rancúnia, la no acceptació del fracàs o el rebuig... i quan ens falla l'amor, aquestes coses passen per davant. Sí, cert que ens hauríem de retirar discretament, i desitjar el millor. Qui és capaç de fer-ho sense ni un mal pensament, quan ens toca el rebre?
Maco es quant et corresponen en l'Amor, i es passa pitjor , quant no es així... per això es de mèrit entendre-ho i acceptar-ho...deixar lliure a qui estimes, si no ha de ser per un.
Aquest tema que comentes l'he vist en diferents pel·lícules és bastant recurrent, però tampoc sabria dir-te títols...
L'amor de vegades és egoista, normalment s'estima a canvi de rebre estimació...Jo també penso que no es pot obligar a ningú a estimar. Qui estima de veritat, respecta la decisió de l'altre, que triï lliurement!
Bon vespre.
amor és no haver de pensar en què fer perquè l'altre estigui content, quan hi ha el que hi ha d'haver les emocions i els moments surten sols
Xexu, Segons la meva teoria, doncs, si hi ha rancúnia al no ser correspost... això no és amor, o si és, però un tipus d'amor insà que no té validesa...
Artur, això mateix pense que ha de ser, també ens estalviaríem moltes situacions de maltractament si la gent sapiguès acceptar un no...
Roser, m'alegra molt que passes per ací i em comentes! Moltes gràcies!
Joan, tens molta raó! quan no t'has d'esforçar en "aconseguir" a l'altra persona, o en passar-ho bé... aquest és el secret, que no cal convèncer.
Lo normal seria carregar-te la dona i què sembli un accident i ja està, però això de fer-la torna boja té més nivell s'ha de reconèixer.
La cançó és preciosa i la pel.li m'agradaria saber quina és... Hi ha la trampa de creure que com més pateixes per amor, més amor és, o almenys això pensava jo als 20 anys. De gran, penso que l'amor és més amor si et fa sentir bé, si et deixa ser qui ets... crec que alguna cosa bona té fer anys ;)
doncs no caic en quina peli .....de lluny em recorda a Rebeca però no sé l'amor que tortura es malaltís i egoista
Amb les coses de l'amor sovint algú surt perjudicat, sobretot si és cosa de tres.
Aquestes passions amoroses són egoistes i res les frena.
Bon dia Ada.
L'amor és generós, aquest comportament que es veu a la pel·lícula es una passió malaltissa, pròpia d'una persona inestable.
Elfree... pot ser que sí que siga "Rebeca"!!! Em sona, i veient imatges si que em recorda... però no trobe ara exactament aquest moment... si no era aquesta era una altra que s'assemblava molt! Moltes gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada