Olé! He dit només llegir aquest article. Em sembla genial que hi haja persones que contesten així i que reaccionen correctament diguent les paraules justes. Problablement perquè moltes vegades al moment mateix una es paralitza i no li surten les respostes bones, directament et quedes sense paraules, i després et ve tota la ràbia... i això no deu de ser bo per la salut.
Estic parlant de la tennista bielorrusa Victoria Azarenka que, després d'un partit espectacular amb Serena Williams, a una roda de premsa li van preguntar alguna cosa sobre els seus crits al joc i ella va respondre així:
"Estic tan cansada de que em fagen aquestes preguntes sempre... És realment molest perquè els homes també criden. Vaig estar entrenant l'altre dia amb Rafa Nadal i cridava molt més que jo! Però ningú no se'n va adonar. Per què? No entenc per què és un problema quan dues dones criden mentre ho donen tot a la pista. Passa el mateix a tots els esports, així que crec que aquest és el moment de deixar aquest tema perquè això no és el més important quan hi ha dues jugadores a la pista. Podríeu fixar-vos amb detalls com que Serena va fer 24 serveis directes. Fa alguns dels homes coses així? Mireu les coses positives i deixeu de fixar-vos en coses ridícules. Deixeu d'analitzar com vestim o quins sorolls fem i analitzeu el joc."
Té tota la raó, quan juguen dones sempre es fixen més en si són guapes, ténen bon tipet o no, si criden i si aquest crit té connotacions sexuals o no. Però no veus que estàn jugant a tennis, com va a tenir connotacions sexuals? les té per als que miren buscant-les!
Són detalls i molts pensaran que no ténen importància, però per a mi sí la ténen, perquè m'ofenen. Per a mi és una forma de menyspreu cap a la feina que fan elles, el fet de nofixar-se en la feina sinó en els detalls. És com no admetre que també nosaltres podem fer un joc de qualitat i fer espectacle (fóra de la connotació sexual). Mireu si no aquest joc i digueu-me que no és impressionant:
12 comentaris:
encara estem molt lluny de la igualtat ....cal molta educació i canvi real i efectiu perquè es deixi de tractar dones i homes de manera desigual.....no cal ni parlar dels salaris i tantes altres coses , un hurra per la tenista! i gràcies a tu per explicar-ho i fer-ne ressó
Tens tota la raó noieta, si normalment els tennistes criden més per la potència de la veu, però ningú els critica...Trobo que quan és mira un espectacle s'he d'estar pendent de si juguen bé ho malament i no distreure la ment amb foteses...M'ha encantat la resposta de la noia!
Doncs sí, l'he trobat impressionant!!!
Bon vespre.
Doncs sí, tens tota la raó. És evident que ens queda molt per avançar en algunes aspectes. No sóc gaire expert en el tema, però em dóna la sensació que la majoria d'analistes esportius encara són homes. I ja saps com som els homes: simples, superficials,... En això encara hem de millorar molt també! :P
Bona i encertada reflexió, com sempre!
Una abraçada!! ;)
Doncs el tennis és dels pocs esports que la competició femenina gaudeix d'una rellevància molt propera a la masculina. Potser és cert que les dones han de demostrar sempre una mica més, i que els periodistes es fixen en altres coses, però pensa altres esports que tinguin aquest seguiment. En tennis sempre es parla de masculí i femení, dels altres, pràcticament no se'n parla. I segur que hi ha desigualtat, però no em sembla el millor exemple per reivindicar el paper de la dona a l'esport. Ara, la resposta de la tenista és brillant, és clar, si algú es fixa en allò que no s'ha de fixar, ja està bé que la protagonista el reprengui.
Tens raó. Si juguen bé i ho demostren a la pista, quina importància té els crits o sorolls que acompanyen al joc? Ganes de treure rellevància al que realment és el principal.
Com costa de posar les coses al seu lloc. La teva reflexió està molt bé i la resposta de la jugadora magistral. A veure si així, alliçonant una mica, en van aprenent tots una mica.
Una resposta contundent, sí senyor! I a més carregada de sentit. Quants cops "ens" permetem brometes quan el protagonista (d'un esport, d'una pel·lícula, d'una conferència, d'una obra de teatre, …) és una dona? Creiem que tenim les coses molt superades i no és veritat.
Respostes com les d'Azarenka deixen al descobert aquests energúmens (anava a dir que els deixa "despullats" però no m'ha semblat el moment més oportú per a utilitzar aquesta imatge).
Bon post, Ada!
Comparteixo les teves reflexions. Hi ha massa testosterona escampada pel món. Per cert, si mai teniu oportunitat mireu un partit de voleibol femení (no dic volei-platja). Són espectaculars! Potser els partits masculins tenen més potència i salts més grans, però l'agilitat i la coordinació femenina tenen poca comparativa! Salut!
A mi m'agraden els esports en general i a estones. Però fins i tot així, trobo molt ridícula la premsa esportiva "mainstream". Per exemple, diuen dels futbolistes que només contesten amb 4 tòpics. Però la majoria de cops les preguntes que els fan no donen per gaire més.
I els cops que van més enllà doncs acostuma a ser per buscar morbo i enfrontaments dialèctics amb rivals i coses així.
Per tant, qui suposo que no dóna gaire més de si és l'espectador mitjà d'esports. I només cal fer un tomb pels comentaris de qualsevol diari esportiu per comprovar-ho.
Costarà de perdre aquests estereotips, Ada. Són segles de jactància i vanaglòria del mascle. Però un pas més, com aquest, és molt important sinó per convènce'ls a ells, sí per autoconscienciar-nos nosaltres.
Moltes gràcies per passar per ací i comentar, és un plaer poder escoltar les vostres opinions i compartir les meves!
Malauradament, el món de l'esport (i de tota persona de renom al planeta), te la seua part de xafardeig. Mentre hi haguen persones a les quals els interesse saber si una tenista d'elit, un ciclista del tour o una nadadora medalla d'or han canviat de nuvi/núvia o de pentinat, continuarà existint periodistes que preguntes aquestes coses estupides...
Publica un comentari a l'entrada