Peder Severin Kroyer, 1888, hip, hip, hurra!
Estic a l'extrem més allunyat de la taula, des d'on observe aquest instant en el qual tothom sembla feliç. L'alegria borbotolla dins les copes de cava que el sol crema fent colors de llum. Somric. Faig l'ullet a la meva neboda mentre pense que aquest món no està fet per nosaltres. Vestida com una princeseta, somriu i disfruta del glop d'una copa que només avui, per ser un dia especial, li deixen provar. Realment només ells tenen motius per celebrar qualsevol cosa. Nosaltres, les dones, no hi tenim res a dir. Ni ens conten. "Són temes de política, tu no entens". Estic acostumada a aquests comentaris. Jo no entenc res, per això sempre em toca la part més dura, el sacrifici.
Mire des de l'altre extrem al meu futur marit i pense que mai estarem tan a prop com avui en aquesta taula. No el conec. No em coneix ni em vol conèixer. El seu esguard seriòs i sense cap signe de complicitat em dóna una pista de com serà la meva vida a partir d'ara.
Avui fa un dia preciós, la llum que es filtra entre els arbres espitlla reflexos daurats. La bellesa del moment no es correspon amb la realitat.
16 comentaris:
Jo, algun cop veient pelis d'altres èpoques penso que jo m'hauria mort si hagués hagut de viure aquesta mena de coses....
Quines vides, eh? Mereixen el nom de vida?
He oblidat de dir que has fet un molt non relat...
Una història molt trista, però no ets l'única que ha vist tristesa en aquest moment aparentment tan feliç.
I no has pogut evitar la reivindicació feminista, oi? :P
aquests matrimonis de conveniència mai són bons, almenys per una de les parts.
Les aparences enganyen, prou que ho sap la dona de l'extrem de la taula.
Ben cert, les dones queden totalment relegades en aquest quadre. Cap d'elles s'aixeca per brindar. M'ha agradat molt el relat. I... una altra persona que es fixa en la tristesa de la noia de la punta.
trista realitat... els matrimonis concertats son això... no conèixer quasi mai al altre.
Molt bo.
tens raó la bellesa no es correspon amb la dura realitat de les dones encara actualment segueix...no hi ha com veure quantes dones en la política en les direccions d'empreses, diferencies de salari etc molt bon relat Ada!
Realment en aquesta celebració les dones no semblen tenir-hi massa protagonisme...Amb el pas del temps una miqueta hem avançat...
Molt bon relat, Ada. Vaig estar temptat jo també d'escriure el meu des de la vessant feminista però al final no vaig gosar fer-ho, potser perquè vaig creure que no en tenia gaire dret. Merci pel relat!
Gràcies Carme! Si, jo també ho pense moltes vegades, i jo crec que la millor opció (en el cas de viure en aquella època), seria entrar en un convent... si, ja ho sé, però és la menys xunga que trobe...
No, Xexu, no ho he pogut evitar!! però era fàcil enn aquest cas, perquè, mirant el quadre sí que es pot dir aquell tòpic de "tots els homens són iguals" jejeje... és broma, ho deia per les barbetes.
Joan, segurament no seran bons aquests matrimonis per a cap de les parts...
Rafel, si que enganyen de vegades, i s'ha de posar cara de poker en certes ocasions... diuen
Núria, molt bé, jo també m'he fixat en el detall de les dones a un cantonet (segur que és el que està més a prop de la cuina), i que no pinten molt... arrrggjjj
Gràcies Bruixeta i Elfreelang!
Si, Roser, hem avançat prou, però encara ens queden detallets...:)
Ignasi, gràcies, clar que tens dret i a més seria un honor que tragueres la vessant feminista del que vullgues, clar que si! A més, m'ha agradat molt el teu perquè et poses en el paper d'una dona, i no molts s'atreveixen... jejej Gràcies a tu!
Estic amb Xexu... No podies evitar donar la nota feminista no? ;)
Però és veritat que no ho havia pensat d'aquesta manera... Molt trist, la veritat.
Però igual no s'aixequen perquè no tenen ganes... no?
Bon relat, desitges que aquesta dona s'aixequi i comenci a trencar plats.
Això se'n diu treure'n profit afegit, d'una obra d'art, Ada. T'ha donat per un relat intimista que també reflecteix l'època, per variar discriminatòria amb les dones, i amb possibilitats d'allargar-lo. Hi tens molts personatges que ja ens has presentat.
Salut!
Bentornada! ;)
M'agrada molt la història, amb tot el que diu entre línies. Tens raó, si fa no fa hem vist alguna cosa semblant en la imatge ;) Salut!
Publica un comentari a l'entrada