Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 11 de gener del 2015

cura'm la monotonia


Què preferim les persones? Tindre una vida tranquil.la, amb horaris clars, ordenada i potser monòtona?  o trobar a algú que et faja perdre la son? Que intensifique el teu  dia a dia sorprenen-te? Que et done problemes! A quin tipus de persones estimem més? 
No res, només eren reflexions que ens anem trobant, camí del dia a dia o del treball, i també de la monotonia...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que de vegades també està bé la monotonia...
Molt bonica la foto ;)

Llum

M. Roser ha dit...

En aquests alçades de la vida, jo trio la vida tranquil·la i ordenada que, necessàriament, no ha de ser monòtona...
Penso que no estimem un tipus de persona sinó a unes "persones" determinades que et poden sorprendre o donar-te problemes i que són amb les que et vas trobant mentre fas camí!
Petonets.

Garbí24 ha dit...

la monotonia és la rutina que mata qualsevol il·lusió. Posem salsa a la vida, però sense masses problemes si no és molt demanar.

Carme Rosanas ha dit...

L'equilibri entre un ordre i una monotonia com a norma i alguna sortida inesperada d'ella de tant en tant... Això és el que m'agrada. Alguna petita bogeria, ens fa sentir més vius...

Carme Rosanas ha dit...

També és cert que hi ha insomnis genials i insomnis ben empipadors... Cal diferenciar-los.

Sergi ha dit...

En una relació hi ha temps per tot. Com també hi ha persones per tot que es decantaran per una opció o per l'altra immediatament. Segurament el més guai és dir que vols algú que t'encengui cada dia, zero monotonia ni rutines, però és completament fals a la llarga. Això no vol dir que t'avorreixis.

Bé, la meva aposta és per uns inicis ben intensos, amb algú que em tregui la son i que exigeixi treure el millor de mi mateix. Més endavant, que aquesta persona t'asseguri una tranquil·litat, però sense que la flama s'apagui, naturalment!

Anònim ha dit...

La monotonia com a norma general està bé, però necessitem de tan en tan coses que la trenquin, però que siguin bones, eh?

joanfer ha dit...

Bona reflexió. Jo també crec que ha d'haver moments i èpoques per a tot. Però si em fessin escollir, escolliria sempre la gresca, la sorpresa, la màgia... Si més no, aquests estats sempre et fan sentir viu!

Petons i feliç any! ;)