Sona el despertador i pense:
5 minuts més.
(Però en perd 10)Espere a que es gele el cafè amb llet:
9 minuts.
Una dutxa:
15 minuts.
Agafe el cotxe,
escolte la mateixa cançó 3 vegades seguides:
6 minuts.
Després passe el dia esperant:
A que s’engegue un aparell,
a que arribe l’hora,
s’esgote una pila,
que vinga un silenci,
es faja la carn,
arribem a un acord,
que acabe la nit.
I així perd temps:
Són aquests temps perduts,
aquests minuts
que sumats fan tot el dia
i que es perden
quan pense amb tu.
9 comentaris:
Bonics mots però pense que els minuts no es perden ni vulguen, es viuen Ada !
Si el pensament és per qui s'ho val, no és temps perdut. És una inversió.
En Garbi m'ha tret les paraules que volia dir!!
Hem d'aprendre a "viure" fins i tot qualsevol espera, que prou que costa.
Però pensar en algú que val la pena i que estimes, mai no pot ser perdre el temps... somiar és bonic.
Estic amb en garbi24, si el temps és per a qui s'ho mereix no és temps perdut.
Boniques paraules Ada! :-)
Perdre el temps...?
No! això no és perdre el temps!
m'agrada el poema, Ada!
Però després de tant esperar, obtens la teva recompensa o no?
Sempre és ara i aquí; el temps no es perd mai, el dediques. Quan caminis, camina. Zen
Elvira, tens raó, clar que sí! S'han de viure tots els minuts i els segons també, que de vegades un segon et canvia tot...
Garbi, Mireia i Cris, és una inversió? no ho tinc tan clar... però bé, sí que s'ho mereix. Gràcies!
Carme, gràcies també per les teves paraules, espere que siga així!
Fanal blau, m'alegra que t'agrade... Gràcies! no és perdre el temps però tampoc guanyes res!
Xexunet, no, no tinc cap recompensa, però és que tampoc tinc molt clar si he de rebre alguna cosa... no m'entenc ni jo!
Alye, gràcies, em recordes molt a "be water my friend"! i m'agrada :-) Intentaré caminar! joer, però cansa!
Publica un comentari a l'entrada