Mai t'ho havia dit, però...
és llum de sol:
Si et mire als ulls
veig muntanyes d'esmaragda i pins;
Si em mires quan no et veig
puc sentir com la gelor del meu pit es fon,
i em despulles d'engany i traïció.
Mai t'ho havia dit, però...
hi ha silencis teus que sé interpretar.
No cal que m'expliques,
sé que te'n vols anar;
No per necessitat,
no per mi.
"El meu destí és volar"- dius,
i així pretens explicar allò que no té explicació,
que és perquè si!!
Mai t'ho havia dit, ni t'ho diré, però...
Jo sé que no és cert,
tu fas el teu camí
i el vols ben lluny de mi.
Pots anar tranquil,
no et seguiré,
doncs no és això el que vull:
era només tot,
de tu.
Mai t'ho havia dit, però...
- no ets sincer,
- no tens imaginació,
- no ets especial,
- no saps besar.
Mai t'ho havia dit, però...
(sempre t'he estimat).
5 comentaris:
El poema preciós...
El mapa conceptual, és per fer servir, el pots completar o arreglar, jo treballo amb el programa Cmap Tools, que pots descarregar lliurement d'internet, i és de molt bon fer servir!
Un peto!
Gràcies Zel, ja tinc el Cmaptools, està molt bé!
Moltes moltes gràcies!!
Molt bé... cal gent com tu al món amb idees i sensibilitat! Anims.
Gràcies Virgínia, el mateix et dic!! Ens llegim, un saludet!
Joder Ada...És preciós...I em quedo curta
Publica un comentari a l'entrada