... Això sí que era ballar i no el que fem ara!!
I és que... els passos d'avui en dia, ho sent molt, però no són gens sensuals!! Clar que la música no motiva per a fer molt més, no hi ha molts Freds Astairs per ací... i quan surts per ahí tampoc et trobes amb ballarins de hip-hop professionals, sino imitadors de... no se sap qué. El pas del "mascaxapisme" tipo "pèndul rovellat" fa por, però també, el de "cuidado con mi mano que corta" més encara! I no us penseu que hi ha molta més varietat, almenys pel que fa al que es veu per ací. Xumb-xumb-xumb-xumb. Moviment de cap. Xumb-xumb-niiiiiiiiii (subidón!)xumb-xumb- xumb. El millor són les cares que posen (es creuran atractius?), (segur que si). I tots iguals, vestits iguals, els cabells iguals, cares iguals. Qué trist! hi ha vegades que m'entren ganes de plorar enmig de tanta gent igual!
I penseu que així es pot lligar?? (Jo passe!) Ho sent molt, cadascú té el seu gust i s'ha de respectar, només pense així: digue'm antiga, digue'm clàssica però açò no és romàntic! Jo vull ballar amb un Gene Kelly i un vestit rosa!!!
4 comentaris:
Me encantan las peliculas de Fred Astaire y Gene Kelly pero sobre todo el primero, jejejeje
Está gracioso, verdad? jaja.
Gracias por tu comentario!
Ostres, a mi també m'agraden molt aquests balls...de fet, de petita jo volia ser ella, o elles, aquell voleiar de faldilles, aquella gràcia... i segueixo volent ballar, i ho faig, i si riuen, que riguin....
Petons!
AL meu Fred Astaire i Gene Kelly, em encantanvan com bailavan, que bé. encantava
Publica un comentari a l'entrada