"A la marrecorde vells moments
que la nit emboira.
A la mar,
la lluna els acarona i gronxa
per a no adonar-se
a la matinada
que algú els ha deixat oblidats.
A la mar
- Sempre a la mar! -
van i vénen aquells somnis passats
i m'ofegue,
a la mar..."
(Octubre del 1998)
8 comentaris:
Qué bonica eres!! Ahi en la mar jugant...
Un poema preciós...Com tu ;)
Gràcies guapa! ets un solet!!! A veure quan poses tu un dels teus escrits que m'agraden molt...
Besets
Gràcies per la teva visita! Sigues sempre benvinguda!!
Jo sóc una enamorada del mar...
No m'estranya que en surti tan boniques paraules, perque el mar, sovint serveix d'inspiració!
;-D
Ada t'entenc, m'encanta mirar el mar, dóna calma, és preciós, tranquil, jo volgués tenir alguna cosa prop del, tots els estius gairebé sempre em vaig uns dias prop de l'i gaudeixo estant prop.
El mar que dansa davant meu
en onatge continu,
pentinat amb crestalls
de clara batuda,
em canta amb veu uniforme
i em conta contes d’amors vells,
tan bells que jo en vull un,
que el cor em bull
i es car estimar tant,
car el teu amor encara no arriba.
El mar que dansa davant meu
en onatge marxa i torna, i
torna i marxa, i conta
i canta fins
que els sentits s’adormen,
i viu el somni
que mai viu en la vida somiada.
Moltes gràcies a vosaltres per passar! Sigau benvinguts/des també!
Molt bonic, vull més de mar...
Publica un comentari a l'entrada