Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 25 de gener de 2009

He viscut una infantesa molt feliç, i dóne gràcies als meus pares per haver-me permés viure-la.
Ells em van ensenyar moltes coses. M'han ensenyat a respectar, a estimar, a sentir curiositat per tots aquells aspectes que ens diferencien als éssers humans, però que alhora ens enriqueixen.

M'han ensenyat que cap cultura no és superior a altra, només és diferent, però també m'han ensenyat a fixar-me no en allò que ens diferencia, sinó en el que ens fa semblants.
Ara em trobe en un món ple d'odi, odi a la llengua que és diferent a la pròpia, odi a persones que no viuen com jo, que ténen altra cultura, odi a qui no s'asembla a mi ni pensa com jo... ?¿ Per què? no podem acceptar que hi ha gent que viu de forma diferent, que té altres prioritats, altres maneres de pensar o inclús altres idees? no podem estimar a qui és diferent? aleshores... a qui podem estimar, només a nosaltres mateixos?
Defense aquella postura que diu que no hi ha races, només cultures, el color de la pell és molt relatiu, es fa difícil separar blanc-negre-groc?¿ això per mi no existeix, la pell pot variar de color, només hi ha una raça, l'homo sapiens sapiens, i les tonalitats no ténen importància. I si la tinguera, només seria de raça blanca aquella persona rossa, amb cavells llisos, pell clara, ulls clars... i negra només seria aquella persona de pell fosca, cavells negres i rissos, ulls negres... (Jo no encaixe en cap dels dos!).
Defense aquella postura que diu que cap llengua és superior a altra. Què m'importa el nombre de parlants si la que jo parle és la meva llengua materna? totes són boniques i de totes podem aprendre, així com de totes les cultures. Hi ha cultures que no entenem, d'acord, però tampoc ells ens entenen a nosaltres. No és cruel maltractar a un bou a una plaça pública? Qui té potestat per a imposar els criteris de mesura?
Defense aquella postura que diu que tots els Deus són un mateix, o energia, força... digues com vullgues, o si no creus, què importa mentre no fages mal en nom dels teus ideals? Respecte.
Idealista, si, però no sóc l'única, i si no veieu el vídeo d'aquesta xiqueta de 12 anys en la qual em veig identificada, perquè aíxí pense.

6 comentaris:

Irianesh ha dit...

Ada m'encanta la nova entradaa és super bonica!! I el vídoe també!! d'on l'has tret?? És de veres que tenim uns pares inmillorables!! Qué afortunades que som... Te vull molt germaneta ;)

Bertha ha dit...

Bravo per aquesta nena, valenta, decidida, que té las coses clares, tot deveriamos ser com ella, les quals ho intentem en les nostres posivilidadas, ens mirar de reüll, tot el que puguem fer en la mesura de les nostres posivilidades sera un petit assoliment.

pumuky ha dit...

Mira el tiempo que ha pasado desde ese discurso y como están ahora las cosas......
"la utopia sirve para seguir caminando..."
Un besito Ada,
gracias por el post!!
María.

Ada ha dit...

Gràcies Llum i Bertha!
Pues sí, María, así es, pero me alegra ver que no soy la única!
Gracias, un beso!

Irianesh ha dit...

La xiqueta de 12 anys raona millor que qualsevol polític xe!! qué ama!! cada vegà me convenç més... Ada dissabte de compres!!! ;)

Bertha ha dit...

Ada pasate por mi blog y recoje un premio en el.