Llegit avui mateix al magazine fa una estoneta, durant el café, diu: "Y entonces me agregó a su lista de amigos del Myspace. Ahí empezó todo."Jordi Labanda, en una de les seves habituals mostres d'humor intel.ligent, ens fa pensar com canvia el món... Ara ningú imagina com era abans l'amor a distància, tan diferent, sense missatges al mòbil, sense emails, messenger, facebook, etc. Possiblement més d'una parella actual s'hagués trencat en aquell temps sense els recursos que disposem ara, o seria al revés?
Allò de què "dicen que la distancia es el olvido", no serà que la distància el fa més romàntic i intens? Què fàcil és ara tot, què fàcil trobar nous amors, mantenir-los... mentre que abans, abans es notava de seguida quin tipus d'afecte era vertader: el que seguia. Mentre que ara tot sembla vàlid, tot és fàcil. Què senzill resulta dir "tkm"!
Digueu-me clàssica, antiquada, tradicional (mmm no, això no! jejeje), però... romàntica.
5 comentaris:
Adaaaa...Eres conservadora eh? jejej K va, penso que tens raó...Avui en dia ens ho posen tot molt fàcil... Un besset bonika!!
TKM!! (però de veritat) jejejej
Em a agradat els teus pensamets i opino com tu. Fa tems que no escric en catala.
Coincideixo plenament amb les dues germanetes. Avui dia és massa senzill tot. ot i això, a mi m'agrada sempre que puc veure la gent. EL msn i/o coses d'aquestes resulten massa fredes i impersonals.
A mi també em deien a vegades clàssic, i lo de romàntic, de tota la vida.
Apa, adéu i un petó maca!
mua!
Em tranquilitza comprovar que encara queden clàssics romàntics!
Gràcies als tres.
Besets
Les noves tecnologies ens han apropat dels que tenim lluny de nosaltres però paradoxalment ens han allunyat dels que tenim a prop.
Quanta gent menja acompanyada en un restaurant i de cop i volta talla la conversa perquè sona el mòbil? Es dón aprioritat a qui no hi és... Una falta d cortesia, penso jo... com a mínim.
Publica un comentari a l'entrada