Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimecres, 13 d’agost del 2008

Als llenguatges perduts

Sempre he pensat que quan un llenguatge es perd, mor una cultura. Per altra part, quan creem un llenguatge amb una persona, per senzill i simple que siga, compartim alguna cosa més que petites confidències. No només esdevé una original forma de complicitat, sino que fa que ens uneixca alguna cosa més amb l'altre. El llenguatge que utilizem amb amics, amants o familiars, és un llenguatge secret, només compartit per un grup amb el qual tenim una confiança especial i singular. Moltes vegades aquest llenguatge es compon en la seva major part de gestos, mirades, senyes amb les mans, o "paraulades" que ningú coneix i que no s'entenen en un context de comunicació "normal". Per tant, el llenguatge particular, ens fa especials, i també lliures, perquè ens permet expressar els nostres sentiments més íntims sense gairebé utilitzar paraules. És un llenguatge resumit, intel.ligent, perquè sintetitza idees.


És una llàstima comprovar com hi ha molts tipus de llenguatges que s'estan perdent, ja no parle de llenguatges íntims i únics, sino d'aquells que s'utilitzaven tradicionalment i que ja quasi no coneix ningú.



Un d'aquests que em ve ara a la ment és el llenguatge dels ventalls. A hores d'ara no conec a cap persona que els faça servir amb la utilitat de comunicar a algú un missatge secret. Però pense, que en ocasions ens seria prou útil... i si no almenys divertit.

No sóc una experta en la matèria, ni molt menys, però llegint per ací i per allà he trobat algunes coses interesants i que ténen la seva part de lògica, respecte a aquest curiós llenguatge de gestos.

Així, per exemple, abanicar-se ràpidament significaba "t'estime amb intensitat", la qual cosa em sembla pou congruent, perquè quan estimem intensament és normal que tingam molta calor, per tant necessitem més aire, aire, aire!


Abanicar-se, per contra, d'una manera lenta i pausada, significa "sóc una senyora casada i passe de tu" (ho he traduït a un llenguatge més o menys actual, perquè originàriament s'utilitzaven paraules més sutils i diferents, però alhora més boniques, pense). També el mateix significat té si el ventall s'obri i es tanca lentament... Supose que, si a més a més, s'acompanya d'un gest amb les celles estil Vivien Leigh, la cosa queda ja ben clara...


Si s'obri i es tanca ràpidament (el ventall), l'assumpte resulta molt interessant, perquè literalment significa: "Compte! sóc una dona promesa", o millor dit: "Vigila! que tinc "churri" i és celós!". Però... podriem considerar-lo com a una negativa? no! Atenció amics, si alguna dona vos envia aquesta senyal, pot ser que estiga plantejar-se tindre alguna aventura.


Si la senyora en qüestió es dedica a tancar-lo ràpid i d'una manera irada, amics, sent dir-vos que no teniu res a fer, millor busqueu un altra. (La traducció literal a un llenguatge actual vindria a ser, resumidament "NO". S'entén prou el significat?)


Però, si la senyoreta objecte de les vostres atencions, deixa caure el seu ventall a terra, prop de vosaltres, i ho fa acompanyant-se d'un graciós moviment de pestanyes amunt-avall-amunt-avall mentre us mira... Això vol dir "os pertenezco", "sóc teua". Qué bonic, no? No obstant, també pot passar que la senyoreta siga un poquet de l'estil patós, com la que escriu, i realment la caiguda haja estat accidental, aleshores pot haver-hi molts malentesos... Especialment si l'aparell cau al dit d'algun incaut que portava sandàlies!


Un altre significat té si quan la dama està utilitzant el ventall, els seus cabells s'alcen i es mouen. En aquest cas, us diu: "pense en tu, no t'oblide". La qual cosa és molt bonica també però... dic jo, com es farà per fer-se aire sense que es moguen els cabells? difícil xiques, deuriem començar a practicar ja!


Quan una dona compta les varilles del seu ventall... prepareu-vos que vol parlar amb vosaltres, segurament per contar-vos les quaranta!


Un que em fa molta gràcia és que quan utilitzem el ventall per cobrir-nos del sol, exactament estem diguent: "no m'agrades, ets lleig!". Per tant, hem d'anar amb compte, si ens molesta el sol ens apanyem com pugam, no siga cosa que algú puga sentir-se aludit i s'ofenga.


Si el ventall es recolza en la galta dreta significa "SI", i si es fa sobre l'esquerra "NO", i si ho fa primer en una i després en l'altra... "la donna è mobile!", és indecisa o simplement vos està prenent el pel!


La veritat és que hi ha tot un codi d'allò més extens per dir moltíssimes coses, que seria interessant d'estudiar, si més no, curiós. Així que finalitzaré amb el gest que més m'agrada, que es reprodueix quan es cobreixen parcialment els ulls amb el ventall i et miren fixament. Si per casualitat et faig això, amic, t'estic diguent t'estime...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

I si et fa aire la xica a tu, qué vol dir?? que te té en compte?
Esque a mí el otro día una amiga mía me abamicó porque tenia calor y pensando en este artículo pensé...habré ligao??!! Me tendré k hacer lesbiana?? jajajaj

Solo te diré una cosa:
(mentre em tape a mitges els ulls i et mire fixament) : ...sempre!!

La teva ger. ;)
Looool

Anònim ha dit...

Ei, és genial! Alguna cosa ja havia sentit, però des de que he llegit aquest escrit he pensat en no tirar més els ventalls que arriven a les meues mans...potser estudiaré el llenguatge seriosament i qui sap si alguna vegada l'hauré d'utilitzar amb el meu Marcello!! ;-)

Ada ha dit...

jaajjja! Estàs com una cabra, Ger... Si una amiga et dóna aire amb el ventall... cuidadin! que potser vol dir que s'ha tirat un pet i te'l envia cap a tu! jajaj! O que te huelen los pinreles...
Pense que el llenguatge dels ventalls està pensat en un altre sentit, haurem d'inventar-nos un per parlar entre nosaltres, seria interesant, no? per exemple un gest qeu diga: "este es para mi, apártate loba!" jajajaj...

Ada ha dit...

Gràcies Bea, a falta de ventall sempre es poden obrir i tancar les patilles de les ulleres de sol! jaja!

Tinc ganes de conéixer el teu Marcello...

Candela ha dit...

Tengo una pequeña coleccion de abanicos. Mi abuela solia decirme lo que significaban ciertos movimientos, pero ya no me acuerdo, grrrr. Un beso! Escelente articulo. Mes siusplau!

Ada ha dit...

Gracias Candela! La verdad es que es una lástima que se pierda este uso alternativo del abanico...
Un besito!

Unknown ha dit...

Molt interessant això dels ventalls! Hauré d'estar atent per si a alguna noieta se li acut fer-ho servir, jaja

Ana I. ha dit...

Hola Ada! no tengo mucha idea de valenciano pero voy a intentar leerte. Muchas gracias por pasarte y comentar en mi blog. Muchos besos.

Ada ha dit...

Gracias a ti Ana!

Un saludo