tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post6371538110079470106..comments2023-05-25T14:56:56.756+02:00Comments on ·....·.·....·.·.·.... A JOC DE DAUS: En memòria de la bici vellaAdahttp://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-17756683497886194662019-10-09T19:52:18.598+02:002019-10-09T19:52:18.598+02:00Oh, m'ha fet una gran il·lusió aquesta històri...Oh, m'ha fet una gran il·lusió aquesta història de la bicicleta...Jo de petita com que vivia en pobles petits, allà tota la mainada tenia bici, menys els fills del mestre que erem pobrets i alegrets...Jo hi tenia una autèntica obsessió i sempre anava al darrera de qui en tingués una encara que fos gran; no se pas com no vaig tenir cap accident, perquè anava a tot drap per les baixades i era la nena més feliç de món...Em fa gràcia quan dius que sorties a les nits a buscar el vent!<br />Saps com en vaig aprendre? A l'estiu anava a casa els avis a una masia prop del Miracle( al Solsonès) i és clar la mainada dels estiuejants tots en tenien de bicis, doncs mentre dinaven, jo les agafava i si que recordo que un dia em vaig empotrar contra un bocoi de vi, però ni la bici ni jo ens vam fer malt, em sembla que tenia 7 o 8 anys. DE gran me'n vaig comprar una, però aleshores els voltants de casa no eren massa adients, fins que vaig anar on visc ara i me'n vaig comprar una altra ; aquí si que feia unes bons passejades, després la vaig regalar a un veí perquè ja no mi veia gaire segura...<br />Ai, les bicis!!!M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-23472079999730697642019-10-08T18:33:17.541+02:002019-10-08T18:33:17.541+02:00Gràcies Carme, sí que vaig ser molt feliç si!
Es...Gràcies Carme, sí que vaig ser molt feliç si! <br /><br />Es veritat Xexu, ja veus tu que és un objecte, però amb el què passes molt de temps i aventures... va ser bonic tenir-la.<br /><br />artur, hi han més lladres de bicis del què em pensava! quina ràbia!<br /><br />Glo.Bos.Blog, quina casualitat! El teu home treballava per aquesta marca? Doncs són bicis molt bones i xules!<br /><br />heheh, si Laura T. jo també em vaig fer algunes raspades! <br /><br />Un saludet a totes, i gràcies per passar!Adahttps://www.blogger.com/profile/16220777077541382581noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-85382063178347988832019-10-06T22:38:31.500+02:002019-10-06T22:38:31.500+02:00Carai, una bicicleta era un gran qué! No era fàcil...Carai, una bicicleta era un gran qué! No era fàcil tenir-ne una. A mi em va passar com a l'Artur, que després d'uns anys d'insistir, els Reis Mags me la van portar però era per a compartir amb el meu germà. Encara me'n recordo d'aquella bici i de les pelades que em vaig fer, també! Ara tenir una bici no costa gens (de diners si que costa, pq són molt més "sofisticades"). Els temps canvien i el concepte de les coses també. Però segur que no deixen petjades tant agradables com aquestes que expliques. I una altra cosa que tampoc ha canviat és l'existència de "xoriços"!!!Laura T. Marcelhttps://www.blogger.com/profile/07914803824871729498noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-77028987802388175982019-10-06T18:19:31.569+02:002019-10-06T18:19:31.569+02:00M'ha fet molta gràcia saber que la Torrot et v...M'ha fet molta gràcia saber que la Torrot et va deixar tan bon record. El meu home treballava per aquesta marca com a representant i, lògicament, les bicis de la família eren Torrot també. <br />A vegades no valorem les coses que tenim fins que les hem perdudes. Glo.Bos.bloghttps://www.blogger.com/profile/04786109916430888847noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-48113699327800351102019-10-02T18:48:30.215+02:002019-10-02T18:48:30.215+02:00Quina sort vas tenir !....ara que , hi tenies MOLT...Quina sort vas tenir !....ara que , hi tenies MOLTS números, eh ! ;D<br />Jo, tampoc tinc sort en sortejos i rifes ... però amb constància i unes quantes vegades demanant...me la van deixar el Reis Mags un any a casa..al principi m'era una mica gran també...i amb el temps vam ser bons amics, fins que un mal dia, algú se'n va enamorar d'ella i me la van "pispar"....i adéu bici ;(arturhttps://www.blogger.com/profile/03512389099067337325noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-85253062743029966332019-09-29T11:31:30.128+02:002019-09-29T11:31:30.128+02:00Uau, et va tocar una bici! Això és un regalàs per ...Uau, et va tocar una bici! Això és un regalàs per una criatura petita, com si t'hagués tocat un milió d'euros. Però és clar, no valorem mai les coses que tenim, sempre ens n'hem de queixar... fins que les perdem. És maco aquest post, de records molt feliços generats, ja veus tu, per un objecte inanimat. Però no em costa d'entendre que s'agafi estimació als objectes que ens han acompanyat, també formen part de les nostres vides! Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8582880757029827797.post-62813898828185791262019-09-28T11:43:17.534+02:002019-09-28T11:43:17.534+02:00De tot s'aprèn, en aquesta vida. A vegades tri...De tot s'aprèn, en aquesta vida. A vegades triar pot ser un avantage, però no triar també. És estrany, però és així. L'important és que vas ser molt feliç amb aquesta bici i el temps gaudit ja no te'l pren ningú. Els lladregots ens prenen els objectes i sap greu, això sí. Fa molta ràbia que ja no puguis tenir el que era teu. Una abraçAda!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com